Avui fem un viatge enrere en el temps per a recordar una data clau en la història de la comunicació a casa nostra. Oblideu els mòbils, TikTok o Spotify per un moment, i imagineu un món on l’única manera de sentir notícies, música o una història sense ser-hi present fos mitjançant un gran aparell amb vàlvules i una antena al terrat. Parlem de la ràdio, i més concretament, del naixement d’una de les seves veus més icòniques: Ràdio Barcelona (EAJ-1).

El 14 de novembre de 1924, es va produir la inauguració oficial de Ràdio Barcelona. Aquest esdeveniment no va ser només una anècdota local; va ser un hit històric, ja que esdevenia la primera emissora de ràdio amb llicència regular a Espanya i una de les primeres d’Europa. Aquesta inauguració va marcar l’inici d’una nova era, transformant la manera com la societat espanyola i, especialment, la catalana, es connectava amb el món i amb ella mateixa.

Com va començar tot?

A inicis del segle XX, la tecnologia de la ràdio (o radiotelefonia) era una cosa d’aficionats i militars. La gent es dedicava a «escoltar l’aire» amb aparells rudimentaris, sovint construïts a casa. Però la visió comercial i social de la ràdio anava creixent.

A Barcelona, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), liderada per figures amb visió de futur, va aconseguir la llicència per explotar una emissora comercial. Les sigles EAJ-1 no eren a l’atzar:

• E i A: Significaven Espanya (España).
• J: Era el codi internacional que designava les emissores de radiodifusió.
• 1: Indicava que era la primera.

La inauguració va ser un acte d’alta volada. Es va emetre un concert des de l’Hotel Ritz (ara Hotel El Palace) i va comptar amb la presència de destacades personalitats, inclòs el rei Alfons XIII des de Madrid, que va enviar un missatge de salutació per telèfon, el qual va ser transmès per l’ona. Aquest fet, que avui pot semblar trivial, en aquella època era una demostració de poder tecnològic i un senyal inequívoc que la ràdio havia arribat per a quedar-se.

Més que música: Un servei públic i social.

Ràdio Barcelona no va ser només una caixa de música. Ben aviat es va convertir en un element fonamental per a la vida pública. Penseu-hi: abans de la ràdio, les notícies viatjaven principalment per diaris, amb una periodicitat de 24 hores, o de boca en boca. La ràdio va introduir la immediatesa.

• Informació: De sobte, la gent podia escoltar els esdeveniments en temps real o poc després. Això era crucial per a la política, el comerç i, sí, també per a les emergències.
• Cultura: La ràdio va ser una plataforma increïble per a la música, el teatre (amb els populars serials o radionovel·les) i els debats culturals. Va portar la cultura a cases on potser abans no hi havia accés fàcil a teatres o concerts.
• Català a les Ones: Tot i les dificultats polítiques i la censura que vindrien amb els canvis de règim, Ràdio Barcelona va ser un espai important per a la llengua catalana, especialment abans de la Guerra Civil i en èpoques posteriors on la repressió lingüística era ferotge, actuant a vegades com un petit refugi cultural.

Per què és important per a vosaltres avui?

Com a estudiants de secundària o com a públic del segle XXI, potser us pregunteu: “Per què hauria d’importar-me una ràdio d’antany?”. La resposta és senzilla i potent:

1. L’origen del Pòdcast: La ràdio és l’àvia de tot el que avui coneixem com a mitjans de comunicació d’àudio. Quan escolteu el vostre pòdcast preferit, un programa d’entrevistes o una llista de reproducció, esteu connectats amb la tradició que va començar el 1924. La idea de consumir contingut d’àudio sota demanda o en directe, tot i que avui és digital, va ser gestada per la ràdio.
2. La batalla per l’ona: La història de Ràdio Barcelona és un exemple de com la tecnologia pot ser un camp de batalla per a la llibertat d’expressió i la cultura. Al llarg dels anys, l’emissora ha estat un mirall dels alts i baixos de la història d’Espanya i Catalunya. Escoltar la ràdio és també escoltar la història.
3. Innovació i visió de futur: La gent que va fundar Ràdio Barcelona va creure en una tecnologia nova quan la majoria només veia soroll. Això ens ensenya la importància de tenir una visió de futur i d’apostar per la innovació, una lliçó molt valuosa en el vostre món actual, saturat de noves tecnologies.

Així doncs, una altra vegada que sentiu aquella sintonia, ara sota l’empara de la Cadena SER, recordeu que el 14 de novembre no és només una data, sinó el dia en què Barcelona es va convertir en la pionera del so a l’Estat espanyol, obrint la porta a una revolució que encara ressona a les nostres orelles.

I vosaltres, quina és la vostra relació amb la ràdio avui dia? Enceneu el dial o preferiu la immediatesa de les xarxes? Deixeu els vostres comentaris!