Avui, 12 de novembre, us convido a fer un viatge en el temps. Deixarem per un moment les pantalles tàctils i els fils d’última hora per enfocar la mirada en un dia que, com molts altres, està ple d’històries sovint oblidades. Us proposo que ens fixem en una fita tecnològica i humana que va canviar per sempre la nostra manera de percebre el món: la data en què, l’any 1990, Tim Berners-Lee va publicar formalment la seva proposta per al que acabaria sent la World Wide Web (WWW).

Tot i que la idea original es va gestar mesos abans i l’impacte real no va ser immediat, el 12 de novembre de 1990 marca un punt d’inflexió crucial. Aquell dia, des del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Suïssa, Berners-Lee va fer circular un document titulat “WorldWideWeb: Proposal for a HyperText Project”. Aquesta proposta no era tan sols un paper; era el mapa conceptual d’un futur interconnectat, la llavor del que avui coneixem com a Internet per al gran públic.

Més enllà del text: La revolució de l’Hipertext.

Quan pensem en la WWW, immediatament ens ve al cap la imatge d’un navegador amb milers de finestres obertes. Però per entendre la magnitud del que va passar el 1990, hem de fer un pas enrere.

Abans de la Web, Internet ja existia (la xarxa ARPANET i els seus successors), però era una eina complexa i poc intuïtiva. L’accés a la informació requeria coneixements tècnics avançats i l’ús de comandos específics. La Web de Berners-Lee va trencar aquesta barrera.

La clau de la seva invenció no va ser la xarxa física, sinó la introducció de tres conceptes fonamentals que la van fer accessible a tothom:

1. URL (Uniform Resource Locator): L’adreça única de cada recurs a la xarxa. És com la vostra adreça postal, però digital.
2. HTTP (HyperText Transfer Protocol): El protocol que permet que els ordinadors es comuniquin i intercanviïn informació (pàgines web). És el llenguatge que parlen els navegadors i els servidors.
3. HTML (HyperText Markup Language): El llenguatge de marcatge amb el qual es construeixen les pàgines web. I el més important: l’HTML incloïa l’hipertext, la possibilitat d’enllaçar documents entre si mitjançant clics.

Aquest darrer punt, l’hipertext, és la veritable revolució cognitiva. Va permetre passar d’un model de lectura lineal (com un llibre) a un model associatiu i interconnectat (com el nostre cervell), on un concepte podia portar-nos immediatament a un altre amb un simple clic. La informació deixava de ser estàtica i esdevenia una tela d’aranya global: la World Wide Web.

Del CERN a la teva butxaca

És curiós pensar que una de les invencions més revolucionàries de la història va néixer en un laboratori de física de partícules. Berners-Lee volia una manera senzilla perquè els milers de científics i enginyers del CERN poguessin compartir ràpidament la seva documentació i resultats experimentals. La Web va néixer, doncs, com una eina per organitzar el coneixement col·lectiu i facilitar la col·laboració.

L’impacte, però, va anar molt més enllà. L’any 1993, el CERN va alliberar el codi de la Web al domini públic, sense demanar patents ni drets d’autor. Aquesta decisió altruista va ser el que va permetre la seva ràpida i imparable expansió global. Si avui podeu buscar a Google, veure vídeos a YouTube o llegir aquest blog, és en gran part gràcies a la visió i la generositat d’aquella decisió.

Un Mirall del Coneixement Humà

Per a vosaltres, estudiants de secundària, la Web no és una novetat; és l’aire que respireu digitalment. Però és vital que entengueu que no és només una eina d’entreteniment o una plataforma per a xarxes socials. La Web, tal com es va concebre, és l’intent més ambiciós de la humanitat per crear un dipòsit de coneixement compartit i entrelligat.

Avui, la Web és:

• La Biblioteca més gran del món: Amb més de mil milions de pàgines web, on qualsevol pot publicar i accedir a informació sobre pràcticament qualsevol tema.
• Un espai de participació democràtica: Que facilita el debat, la mobilització social i l’accés a fonts d’informació abans reservades a pocs.
• Un motor econòmic i social: Que ha transformat indústries senceres, des del comerç fins a l’educació (com la vostra pròpia experiència d’aprenentatge).

La Lliçó del 12 de novembre

La història de la Web ens ensenya diverses lliçons molt potents:

1. La Simplicitat és la Clau de la Revolució: Les idees més brillants sovint són les que simplifiquen processos complexos. Berners-Lee no va crear la xarxa, sinó el llenguatge que la feia útil per a la gent corrent.
2. El Poder del Codi Obert: L’alliberament del codi sense restriccions va ser el catalitzador de l’expansió global de la Web. Ens recorda la importància de compartir el coneixement per al progrés col·lectiu.
3. La Visió a Llarg Termini: Una simple proposta, redactada per a resoldre un problema local (compartir documents al CERN), va acabar redefinint la societat mundial.

Així doncs, la pròxima vegada que obriu el vostre navegador, recordeu que utilitzeu una tecnologia que fa just 34 anys, va començar a prendre forma gràcies a la visió d’un científic.

Us encoratjo a no ser només consumidors de la Web, sinó també creadors. L’espai que va obrir Berners-Lee és vostre per explorar-lo, utilitzar-lo de manera crítica i, si us hi atreviu, per continuar-lo construint.

Fins a la propera efemèride!