Hola a tots els apassionats de la història i la cultura clàssica! Avui us portem una notícia que farà trontollar els llibres d’història que coneixeu, especialment si sou estudiants de secundària o simplement us encanta descobrir el passat.

S’acaba de publicar una investigació sorprenent sobre el mapa de les calçades romanes i les xifres són tan increïbles que canvien completament la nostra visió de l’Imperi Romà!

El treball ha estat fruit de la col·laboració internacional liderada pels investigadors Pau de Soto i Adam Pažout, del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Tom Brughmans, de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca). El treball s’ha publicat a la revista Scientific Data del grup Nature, Després l’han obert al públic en el lloc web Itiner-e, un atles digital de les vies que s’iniciaven o arribaven a Roma.

Comencem pel principi: Què eren les calçades romanes

Les calçades romanes (en llatí, viae o viae publicae) van ser un dels assoliments d’enginyeria més importants de l’antiga Roma i un pilar fonamental per a l’existència i l’expansió de l’Imperi.

Eren una extensa xarxa de carreteres pavimentades i altament organitzades, dissenyades principalment per facilitar la mobilitat de l’exèrcit i permetre un transport ràpid de tropes, missatgers i mercaderies a través de grans distàncies.

No eren simples camins de terra. Les calçades eren estructures complexes, construïdes amb diverses capes de pedres, arena i grava, i a les zones urbanes, sovint pavimentades amb lloses a la part superior. Aquest disseny els donava una durabilitat extraordinària, cosa que ha permès que molts trams encara es conservin avui dia.

A més de la seva funció militar i comercial, varen ser vitals per a la romanització, és a dir, la difusió de la cultura, la llengua llatina i les lleis romanes a totes les províncies de l’Imperi. Unien la capital, Roma, amb totes les grans ciutats i assentaments, creant una autèntica «espina dorsal» de comunicació.

La gran novetat: un imperi més connectat del que imaginàvem.

Durant anys, hem estudiat que la xarxa de calçades de l’Imperi Romà (les seves «autopistes» de l’època) era d’uns 188.555 quilòmetres.

Doncs bé, els nous estudis, que han utilitzat eines modernes com els sistemes d’informació geogràfica (SIG) i anàlisis de dades, han revelat una realitat molt més gran:

• La xarxa principal i secundària (les carreteres grans i les de menys trànsit) sumaria uns 300.000 quilòmetres! (concretament 299.171 km)
• Si sumem tots els camins i vies menors que connectaven cada poble i camp, el total s’acostaria als 400.000 quilòmetres!

Això vol dir que el mapa de carreteres de l’Imperi Romà era més del doble de gran del que es pensava. Imagina’t: pràcticament tots els racons de l’Imperi estaven connectats per una xarxa organitzada i planificada.

El conjunt de dades s‟ha creat identificant sistemàticament les vies a partir d‟informes arqueològics, fonts històriques com l‟Itinerari d‟Antonino i la Tabula Peutingeriana, mil·liaris i síntesis regionals. Aquesta informació s’ha georeferenciat fent servir mapes topogràfics moderns i històrics, imatges per satèl·lit i altres dades de teledetecció abans de ser digitalitzada manualment. «L’ampli conjunt de dades que ha generat el projecte Itiner-e és altament transformador per entendre com el sistema viari romà estructurava el moviment de persones, béns, idees i fins i tot malalties a l’antiguitat», expliquen els directors del projecte.

Per què aquesta diferència i com és que no ho sabíem abans?

La majoria dels mapes històrics es basaven en documents com l’Itinerari d’Antoní, que només llistaven les rutes principals. Els historiadors moderns s’havien centrat en aquestes grans vies, però ara, en creuar informació geogràfica, restes arqueològiques i models de transport, han pogut «descobrir» les calçades secundàries i locals que fins ara eren poc visibles. Per tant, la diferència s’explica per l’estudi de regions poc documentades i d’una major precisió espacial que s’adapta als passos de muntanya sinuosos i als corredors naturals en lloc de crear simples línies rectes.

Aquestes vies més petites són tan importants com les grans, ja que eren el sistema circulatori diari de l’Imperi.

Noves vies de recerca històrica: Què podrem estudiar ara?

Aquesta troballa no és només una xifra: és una clau que obre un munt de noves preguntes i estudis per a futurs historiadors i arqueòlegs. Aquí teniu algunes de les coses que canviaran:

1. L’economia i el comerç (La lògica del transport)

• abans: Es creia que el transport terrestre era lent i car, i que el comerç important es feia per mar.
• ara: Amb una xarxa tan densa, hem de revisar la importància del transport terrestre! Aquesta immensa xarxa de camins secundaris permetia als productes locals (vi, oli, ceràmica, fusta) arribar molt més ràpidament i econòmica a centres urbans llunyans.
• Nova recerca: Es podrà estudiar amb més precisió com es distribuïa la riquesa i com el transport per carretera va impulsar el creixement de moltes regions «oblidades».

2. El control i la rapidesa: La mobilitat de l’exèrcit.

• Abans: Sabíem que les calçades eren crucials per a l’exèrcit.
• Ara: Una xarxa el doble de gran vol dir que l’exèrcit romà podia moure’s, comunicar-se i respondre a les revoltes de manera infinita més ràpida i eficaç del que pensàvem, fins i tot a les províncies més remotes.
• Nova Recerca: Es podrà cartografiar amb detall els temps de resposta militar des de qualsevol punt de l’Imperi, cosa que ens donarà una idea més clara del poder real i l’organització de Roma.

3. La Romanització i la cultura: La difusió d’idees.

• Abans: La romanització (la difusió de la cultura romana) es veia com un procés lent que partia dels grans centres urbans.
• Ara: Una xarxa de camins que connecta literalment cada assentament vol dir que les idees, els costums i la llengua llatina es podien estendre molt més ràpid i profundament a la població rural.
• Nova Recerca: Es podrà investigar la integració cultural a escala local i veure com aquests camins petits eren vitals per a la cohesió social i la identitat romana dels ciutadans.

Conclusió per als futurs historiadors

Aquesta troballa és un recordatori fantàstic que la història mai està tancada. Sempre hi ha més per descobrir, fins i tot en un tema tan estudiat com l’Imperi Romà!

Així doncs, la pròxima vegada que trepitgeu un tros de camí antic o vegeu un mapa, recordeu que sota els nostres peus hi havia una hiperconnexió que va ser el veritable motor de l’Imperi Romà!