El passat 29 d’octubre i dies posteriors marcaren l’aniversari d’un dels episodis meteorològics més devastadors que ha patit la Comunitat Valenciana en les últimes dècades: una Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) que va colpejar amb especial virulència la província de València (clicau sobre la imatge per saber-ne més).

Un any després d’aquells dies de pluja torrencial, inundacions i pèrdues materials i humanes, és moment de fer balanç sobre què s’ha après i quines mesures s’han implementat per mitigar futurs episodis similars.

El record de la tragèdia

La DANA que va afectar València va deixar nombroses zones inundades, infraestructures danyades i comunitats senceres aïllades. Les precipitacions van superar en molts punts els 200 litres per metre quadrat en poques hores, col·lapsant els sistemes de drenatge urbà i desbordant barrancs i rius. Les imatges de carrers convertits en rius, vehicles arrossegats per l’aigua i persones evacuades de les seves llars van commoure tota la societat valenciana.

Més enllà dels danys materials, calculats en desenes de milions d’euros, la DANA va posar de manifest la vulnerabilitat del territori davant els fenòmens meteorològics extrems, cada cop més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic.

Mesures preventives implementades

Durant aquest darrer any, tant l’administració autonòmica com les locals han treballat en diverses línies d’actuació per minimitzar els efectes de futures danes:

1. Millora dels sistemes d’alerta primerenca: S’ha reforçat la col·laboració entre l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i els serveis d’emergències autonòmics per garantir una comunicació més ràpida i efectiva dels avisos meteorològics. S’han implementat sistemes d’alerta massiva per mòbil (ES-Alert) que permeten avisar la ciutadania en temps real quan s’apropa un fenomen meteorològic advers.

2. Actuacions en infraestructures hidràuliques: S’han dut a terme obres de neteja i condicionament de barrancs, especialment en zones urbanes i periurbanes. També s’han millorat els sistemes de canalització i s’han creat noves tanques de laminació que permeten retenir temporalment l’aigua durant episodis de pluges intenses, reduint així el cabal que arriba als nuclis habitats.

3. Revisió de la planificació urbanística: Alguns ajuntaments han començat a revisar els plans urbanístics per evitar noves construccions en zones inundables. S’està treballant en la creació de mapes de risc actualitzats que incorporen les previsions del canvi climàtic i la seva incidència en la intensitat i freqüència de les precipitacions extremes.

4. Educació i sensibilització ciutadana: S’han impulsat campanyes informatives dirigides a la població per donar a conèixer els protocols d’actuació davant situacions d’emergència per inundacions. Molts centres educatius han incorporat als seus programes formació específica sobre riscos naturals i autoprotecció.

5. Restauració d’ecosistemes naturals: S’han iniciat projectes de recuperació de zones humides i de vegetació de ribera, que actuen com a esponges naturals absorbint part de l’aigua durant episodis de pluges intenses. Aquestes solucions basades en la natura són cada cop més valorades com a complement essencial a les infraestructures grises tradicionals.

Reptes pendents

Malgrat els avenços, encara queden molts reptes per afrontar. El canvi climàtic fa que els episodis de DANA siguin cada cop més imprevisibles i potents, cosa que requereix una adaptació constant de les mesures preventives. A més, cal una major coordinació entre les diferents administracions i una inversió sostinguda en el temps que no sempre és fàcil de garantir.

La memòria col·lectiva d’episodis com el d’octubre de l’any passat ha de servir no només per recordar el patiment viscut, sinó també per mantenir viva la consciència sobre la necessitat d’estar preparats. La prevenció i l’adaptació al canvi climàtic no són opcions, sinó imperatius per garantir la seguretat i el benestar de la ciutadania valenciana.

La prevenció és una responsabilitat compartida que involucra institucions, però també cada ciutadà en el seu dia a dia, des de l’atenció als avisos meteorològics fins a la participació activa en les mesures de protecció comunitària.

Municipis afectats: respostes diferents davant el mateix repte

La resposta dels municipis valencians davant les lliçons de la DANA ha estat molt diversa. Mentre alguns ajuntaments han apostat clarament per mesures preventives i una revisió a fons de la seva planificació urbanística, d’altres han continuat permetent construccions en zones de risc, malgrat les advertències dels experts.

Municipis que han aprovat mesures de prevenció

Torrent: L’ajuntament ha aprovat una moratòria urbanística en zones inundables i ha impulsat un ambiciós pla de neteja i condicionament del barranc de Poio, un dels punts més conflictius durant la DANA. També s’han creat noves tanques de laminació per reduir el cabal d’aigua que arriba al nucli urbà.

Picanya: Ha revisat el seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per incorporar restriccions estrictes a la construcció en zones de risc d’inundació. A més, ha iniciat obres de millora del sistema de canalització i ha implementat un protocol municipal d’actuació davant episodis de pluges intenses.

Paiporta: Aquest municipi ha apostat per solucions basades en la natura, creant àrees verdes d’absorció d’aigua i recuperant zones humides que actuen com a esponges naturals. També ha reforçat el sistema d’alerta ciutadana i ha organitzat simulacres periòdics d’evacuació.

Catarroja: Ha desenvolupat un pla integral de prevenció d’inundacions que inclou la revisió de tots els permisos d’obra en zones sensibles, la millora de les infraestructures de drenatge i campanyes de sensibilització dirigides a la població sobre com actuar en cas d’emergència.

Municipis que han continuat urbanitzant zones inundables

Malgrat les advertències i l’experiència recent, alguns ajuntaments han mantingut o fins i tot accelerat els plans d’urbanització en zones classificades com a inundables pels estudis hidrològics:

Aldaia: Ha aprovat nous desenvolupaments residencials en àrees properes al barranc de Poio, zones que van patir inundacions durant la DANA. Els ecologistes i experts han criticat durament aquestes decisions, advertint del risc que suposen per als futurs habitatges i els seus habitants.

Mislata: Tot i estar situada en una zona tradicionalment vulnerable a les inundacions, ha continuat amb plans d’expansió urbanística sense implementar mesures de protecció suficients. Les obres de nous polígons industrials en zones de risc han generat controvèrsia entre la ciutadania i els col·lectius ecologistes.

Xirivella: Ha mantingut projectes urbanístics en sòl classificat com a zona inundable segons els mapes de risc de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Malgrat les al·legacions presentades per diverses entitats, l’ajuntament ha prioritzat el desenvolupament econòmic per sobre de les consideracions de seguretat.

Manises: Ha aprovat l’ampliació d’una zona industrial en terrenys amb antecedents d’inundabilitat. Tot i que s’han inclòs algunes mesures de drenatge, diversos informes tècnics qüestionen la seva suficiència davant episodis de pluges intenses com els de la DANA.

Aquesta dualitat en la resposta municipal evidencia les tensions entre desenvolupament urbanístic i seguretat ciutadana, i planteja interrogants sobre la responsabilitat de les administracions locals davant riscos naturals previsibles. Els pròxims anys seran determinants per avaluar quina estratègia resulta més encertada per protegir la població i el territori.

Conclusions

Un any després de la DANA que va colpejar València, el balanç és agredolç. S’han fet passos importants en la direcció correcta, però la magnitud del repte que suposa adaptar-nos a un clima més extrem requereix esforços sostinguts i una visió a llarg termini. La resiliència d’una societat es mesura no només per com afronta les crisis quan arriben, sinó per com es prepara per evitar-les o minimitzar-ne els efectes.

El record d’aquell 29 d’octubre ha de ser un estímul permanent per continuar treballant en la construcció d’un territori més segur i sostenible, capaç de protegir la seva ciutadania davant els reptes que ens planteja un clima canviant. Des d’aquí la nostra solidaritat amb tot el poble de València i dels municipis afectats.