Fa poc més d’un segle que Itàlia va fer una passa fatal cap a la foscor que definiria una part crucial del segle XX. El 29 d’octubre de 1922, el rei Víctor Manuel III va prendre una decisió amb conseqüències catastròfiques: confiar el poder a Benito Mussolini, líder del Partit Nacional Feixista, i nomenar-lo president del Consell de Ministres. Aquest acte, que culminava la coneguda com a «Marxa sobre Roma», no va ser un simple canvi de govern, sinó la porta d’entrada formal a la dictadura feixista.

Una Itàlia en crisi

Per entendre per què un monarca constitucional va lliurar el país a un moviment extremista i violent, cal retrocedir uns anys. La Itàlia de la postguerra (Primera Guerra Mundial) era un país traumatitzat i dividit. Tot i estar en el bàndol vencedor, la victòria s’havia viscut com a «mutilada» a causa dels pocs guanys territorials respecte a les expectatives.

L’agitació social era constant:

• Crisi Econòmica i Social: La inflació, l’atur i la desmobilització militar van crear un caldo de cultiu per al descontentament.
• “Bienni Roig” (1919-1920): Les vagues obreres, les ocupacions de fàbriques i les revoltes camperoles van fer témer a les classes propietàries i conservadores una revolució comunista a l’estil rus.
• Inestabilitat Política: Els governs liberals eren febles i incapaços de formar majories estables ni de contenir la polarització.

En aquest context de por al comunisme i de desordre general, el moviment feixista de Mussolini, nascut el 1919, va emergir amb força.

La força bruta de les Camises Negres

El feixisme va saber aprofitar el sentiment de frustració nacionalista dels veterans de guerra, el suport econòmic dels grans propietaris i industrials, i la por de les classes mitjanes. Els seus esquadrons paramilitars, els anomenats «Camises Negres» (Squadristi), van començar a operar impunement, usant la violència (càstigs, incendis, pallisses) contra organitzacions socialistes, sindicats i ajuntaments d’esquerres.

Mussolini, amb la seva retòrica nacionalista, populista i autoritària, va prometre restaurar l’ordre i la grandesa d’Itàlia. Després d’obtenir els seus primers diputats el 1921, el Partit Nacional Feixista va créixer ràpidament.

La Marxa sobre Roma: Un «Bluf» amb conseqüències reals.

La Marxa sobre Roma va ser l’esdeveniment clau i, en certa manera, un cop d’efecte propagandístic. El 24 d’octubre de 1922, Mussolini va arengar els seus milers de seguidors a Nàpols amb la frase: «O ens donen el govern o anirem a Roma a prendre’l!».

A partir del 27 d’octubre, milers de Camises Negres, mal equipats i sense una organització militar sòlida, van iniciar la seva marxa cap a la capital. El govern del liberal Luigi Facta va reaccionar tard i va demanar al rei que signés l’estat de setge per permetre a l’exèrcit dissoldre els feixistes.

Però aquí rau el gir de la història:

1. Víctor Manuel III es va negar a signar el decret de l’estat de setge.
2. Les raons exactes del rei són objecte de debat, però sembla que temia una guerra civil si l’exèrcit disparava contra els feixistes (molts d’ells, veterans) i, alhora, volia evitar una potencial abolició de la monarquia si els feixistes triomfaven a la força.
3. A més, els cercles conservadors i part de l’exèrcit havien instat el rei a integrar Mussolini al govern, creient que el podrien neutralitzar un cop a dins.

L’endemà, 29 d’octubre, Víctor Manuel III va convocar Mussolini (que encara era a Milà) i li va encarregar la formació d’un nou govern. El Duce va arribar triomfalment a Roma amb tren i va jurar el càrrec el dia 30. La “Marxa sobre Roma” es va convertir, així, en la legitimació d’un cop de força mitjançant la sanció reial.

La consolidació del poder

El nomenament de Mussolini va ser només el començament. Inicialment, va formar un govern de coalició amb ministres liberals, populars (catòlics) i nacionalistes. Això va donar una aparença de legalitat, però en els anys següents Mussolini va anar desmantellant sistemàticament l’estat liberal:

• Violència continua: els Camises Negres van continuar intimidant i assassinant opositors, com el cas del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924.
• Lleis racials del feixisme italià (1925-1926): Es van prohibir els partits de l’oposició i els sindicats lliures, es va establir la censura i es va abolir el dret de vaga.
• Consolidació Totalitària: Mussolini va passar de ser un simple cap de govern a ser el Duce (el Líder) de la nació, amb plens poders, inaugurant l’era feixista.

La Monarquia, encapçalada per Víctor Manuel III, es va convertir en un mer titella de la dictadura, perdent tota la seva autoritat moral i política. El rei, que podria haver aturat Mussolini amb la signatura d’un paper, va optar per la submissió, cosa que finalment va conduir a la seva abdicació i a la caiguda de la monarquia italiana el 1946, després de la derrota a la Segona Guerra Mundial.

El 29 d’octubre de 1922 no és només una efemèride. És el recordatori, tal com van coses avui dia, de com la por, la debilitat institucional i el càlcul polític erroni poden obrir la porta a un règim totalitari, amb conseqüències històriques irreversibles.