Potser si estau subscrits en aquest web, heu rebut aquesta entrada a la mateixa hora però no amb el mateix sol. Aquesta matinada s’ha produït el retrocés a l’horari d’hivern a Espanya i les Illes Balears (UTC + 1). Aprofitant el dia, no està de més recordar que la major part de la península Ibèrica, no així les Illes Balears, no opera geogràficament sota el fus horari correcte. Aquesta anomalia, que data de 1940, continua generant un desajust significatiu amb l’hora solar, influint negativament en els nostres hàbits de son, de productivitat i de salut.

El desajust geogràfic i històric

Geogràficament, la península Ibèrica es troba majoritàriament dins del fus horari del Temps Universal Coordinat (UTC), que es basa en el meridià de Greenwich (0°). Aquest meridià travessa Castelló de la Plana, i la major part de la Península hauria de pertànyer a la zona UTC + 0 a l’hivern, tal com fan el Regne Unit, Irlanda i Portugal. Fins i tot Galícia i la part occidental d’Espanya estan tan a l’oest que gairebé entren al fus UTC – 1 durant l’hora solar. Les Illes Balears, per la seva posició a l’est, es troben de ple dins del fus horari UTC + 1.

L’explicació de l’horari actual (UTC + 1 a l’hivern, UTC + 2 a l’estiu) rau en una decisió política presa el 16 de març de 1940 pel govern de Francisco Franco. Aquesta decisió va fer alinear l’hora espanyola (excepte les Illes Canàries) amb l’Hora Europea Central (CET, Time Zone UTC + 1), la mateixa que utilitzen països com Alemanya, França i Itàlia.

Aquesta mesura, considerada per alguns historiadors com un gest de proximitat amb l’Alemanya nazi de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, va suposar un avançament d’una hora respecte a l’horari solar que no es va revertir un cop acabat el conflicte. França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg van fer el mateix i tampoc van tornar a l’horari de Greenwich, perpetuant l’anomalia en una part important de l’Europa occidental.

País	Fus Horari Geològic Correcte (Hivern)	Fus Horari Oficial Actual (Hivern)	Desfasament (hores)
Espanya (Península)	UTC + 0	UTC + 1	+1
Illes Balears	UTC + 1	UTC + 1	0
Portugal	UTC + 0	UTC + 0	0
França	UTC + 1	UTC + 1	0

La fi del canvi horari

El debat sobre l’eliminació dels canvis d’hora estacionals (estiu ↔ hivern) a la Unió Europea va agafar impuls l’any 2018, amb una proposta de la Comissió Europea d’abolir-los a partir de 2019. Tot i que es va proposar que l’últim canvi fos el 2021, la manca d’acord entre els estats membres i la pandèmia de COVID-19 van frenar el procés. Aquesta setmana ha tornat a se notícia perquè el president del govern espanyol Pedro Sánchez

Encara que no hi ha una data definitiva per a la seva abolició a la UE, l’horari de referència més recent publicat al BOE és el del 25 d’octubre de 2026, quan es farà l’últim pas a l’horari d’hivern (si no hi ha canvis normatius posteriors). Alguns grups de pressió i iniciatives sobre l’ús del temps apunten el 2027 per a l’eliminació definitiva, sempre que el Consell de la UE ho aprovi. Però això implica que almenys 15 països —que representin com a mínim el 65% de la població comunitària— hauran de votar a favor per iniciar el procediment que permetria derogar la directiva en vigor des del 2001, que estableix l’actual sistema de canvi d’hora.

Països que mantenen el canvi horari (2025)

El canvi d’hora (Daylight Saving Time o DST) continua vigent a tots els països de la Unió Europea, a més d’altres estats com els Estats Units (amb algunes excepcions, com Hawaii i la major part d’Arizona) i el Canadà (amb excepcions), el Regne Unit, Suïssa, Noruega, la majoria dels països balcànics, Xile, Nova Zelanda i algunes zones d’Austràlia.

L’impacte en la salut i la cronobiologia

El canvi d’hora i, sobretot, el fet que Espanya operi sota un fus horari incorrecte (UTC + 1 a l’hivern i UTC + 2 a l’estiu) genera un desajust entre l’horari oficial i el rellotge biològic (ritme circadiari) de les persones, cosa que es coneix com a jet-lag social.

La principal alteració és la privació de son crònica o el retard de fase, ja que l’exposició a la llum solar a l’hora solar real es produeix massa tard. La llum solar és el principal sincronitzador del nostre rellotge biològic, que regula la producció de melatonina (l’hormona del son).

El fet de tenir la posta de sol molt tard (especialment a l’estiu, amb el UTC + 2, on en llocs com Galícia el sol es pot pondre gairebé a les 23:00 hores oficials) provoca:

• Alteració del son: La llum vespertina endarrereix la secreció de melatonina, fet que dificulta agafar el son a una hora adequada. La gent dorm menys i la qualitat del son empitjora.
• Augment del risc cardiovascular: S’han observat increments en la taxa d’infarts i ictus durant els dies posteriors al canvi d’hora, especialment a la primavera (quan es perd una hora de son).
• Problemes de salut mental: La falta de son i el desajust crònic s’associen amb un major risc d’ansietat, depressió, irritabilitat i problemes de concentració.
• Pitjor rendiment: Reducció de la productivitat escolar i laboral, i un augment dels accidents laborals i de trànsit.

Quin seria segons la ciència el millor horari per a Espanya i les Illes Balears?

Des de la perspectiva de la cronobiologia i la salut pública, l’horari que millor s’alinea amb el ritme circadiari humà és aquell que garanteix una major exposició a la llum solar al matí.

Els experts en son i cronobiologia, inclosos grups com la Time Use Initiative i la Societat Espanyola del Son (SES), coincideixen que l’horari d’hivern permanent és la millor opció per a la salut.

1. Per a la península Ibèrica: El millor horari seria el UTC + 0 (Horari de Greenwich), de forma permanent. Aquest horari permetria que la sortida del sol a l’hivern fos a una hora més raonable (al voltant de les 8:00 hores) i evitaria que la gent es desperti en plena foscor a l’oest, tal com passa amb l’horari actual.
2. Per a les Illes Balears: El fus horari geogràficament correcte per a les Balears és el UTC + 1. En cas que la Península adoptés el UTC} + 0 les Balears haurien de mantenir el UTC + 1 permanentment. D’aquesta manera, l’arxipèlag es mantindria en el seu fus correcte, evitant un avançament permanent que portaria a postes de sol massa primerenques.

Mantenir l’horari actual (UTC + 1 a l’hivern i UTC + 2 a l’estiu, el que s’anomena Horari d’Estiu Permanent), com proposen algunes veus, sobretot els joves, seria la pitjor opció per a la salut, ja que agreujaria el desajust circadiari en mantenir l’hora oficial sempre avançada al sol. Això provocaria a l’hivern que el sol sortís massa tard, fins i tot a les 10:00 hores del matí a l’oest, obligant a despertar-se i anar a l’escola o a la feina a les fosques.

Per tant, si s’apliqués el criteri científic pur, la Península i les Canàries sí que operarien amb el mateix horari UTC + 0 permanent), i les Balears amb un horari diferent UTC} + 1 permanent).

Possibilitat d’Implementació a Espanya: un escenari poc probable

Tot i que la proposta d’adoptar dos fusos horaris (Península UTC + 0 i Balears a UTC + 1, amb Canàries mantenint UTC + 0 és la més coherent des del punt de vista científic, la seva implementació a l’Estat espanyol es considera molt poc probable per motius pràctics i polítics:

1. Unitat d’Horari nacional: Des del 1940, Espanya ha prioritzat la unitat d’horari (excepte Canàries). La creació d’un tercer fus horari (o el segon a la Península, separant les Balears) es veu com una complicació en la coordinació logística, de transport i administrativa, malgrat que les Balears ja estan, de facto, en un horari solar diferent.
2. El Debat dominant (Sense canvi de fus): El debat polític a Espanya se centra principalment en si s’ha d’eliminar o no el canvi d’hora estacional i, en cas d’eliminar-lo, si quedar-se amb el UTC + 1 (Horari d’hivern) o el UTC} + 2 (Horari d’estiu) permanentment.
3. La Lluita entre UTC + 0 i UTC + 1 La decisió final per a la Península es reduirà, probablement, a escollir entre:
   • Opció Salut/Sincronia: Tornar al UTC + 0 (horari d’hivern permanent de Londres). Aquesta opció corregeix el desajust històric.
   • Opció Costums/Llum Vespre: Mantenir el UTC} + 1 (horar d’hivern permanent de Berlín). Aquesta opció es prefereix sovint per aquells que volen tardes més llargues, encara que sigui a costa de matins més foscos i del benestar circadiari.

El més probable és que, quan la UE finalment es pronunciï, Espanya opti per una solució horària única per a la Península i les Balears (mantenint Canàries a UTC} – 1), sigui UTC + 1 permanent o, en el millor dels casos per a la Península, el UTC + 0 permanent. La solució de crear un horari diferent per a les Balears, encara que sigui la correcta, té poc suport polític actualment. I el més probable és que es mantingui el mateix horari UTC + 1 per a les península i les Balears.

Més que un canvi d’hora, una revolució dels horaris

L’anomalia horària espanyola, heretada de 1940 i accentuada pels canvis d’hora estacionals, no és només un error tècnic en un rellotge; és el fonament d’un sistema de vida disfuncional Segons la cronobiologia, Espanya necessita una doble transformació: un canvi de fus horari (Península a UTC + 0 i Balears a UTC + 1 permanent) i una revolució en els hàbits socials.

Alineant l’hora oficial amb l’hora solar, el rellotge biològic es ressincronitzaria, i això permetria que el cos rebi la llum matinal essencial per començar el dia de manera eficient.

Adoptar l’horari solar correcte ha de ser el catalitzador d’una nova cultura del temps que racionalitzi la vida social i laboral a tot l’Estat:

Àmbit	Conseqüència del canvi horari solar correcte
Horari Laboral	Jornada intensiva i abans: Sortida de la feina a les 17:00 hores o abans, trencant la cultura de l’“hora extra” invisible i alliberant temps per a la vida personal i familiar.
Educació	Aprofitament matinal: Les classes i reunions de l’alumnat començarien i acabarien abans, coincidint millor amb els pics de rendiment cognitiu.
Àpats i socialització	Avançament general: Dinars cap a les 13:00 hores i sopars cap a les 20:00 hores, alineant-se amb la majoria dels països europeus i amb els ritmes digestius i metabòlics.
Obertura comercial i cerimònies	Adaptació al flux: Obertures de botigues i inici de grans esdeveniments (com l’òpera o el teatre) més prest. Un cas clar són els casaments i esdeveniments festius, que podrien començar i acabar més d’hora, alliberant la nit.

Aquesta transformació garantiria que, fins i tot en la Península Ibèrica occidental (com Galícia), la posta de sol arribés a una hora raonable i els matins no fossin tan foscos. No es tracta només d’avançar un rellotge, sinó de recuperar la coherència entre el rellotge oficial, el rellotge solar i el rellotge humà. Només així Espanya i les Balears podran millorar la conciliació, el rendiment i, fonamentalment, la salut pública després de 85 anys de viure en un temps prest. La fi del canvi horari és l’oportunitat de recuperar el temps perdut.