Comprendre la pobresa i l’exclusió social és clau per construir una societat més justa. La Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN-ES) publica anualment un informe que ens dona una fotografia detallada de la situació a Espanya i a les seves comunitats autònomes. Aquesta setmana, coincidint el passat 16 d’octubre amb el Dia Internacional para l’Erradicació de la Pobresa, aquesta entitat ha presentat els seus resultats, basats en l’indicador AROPE.

Què és l’Indicador AROPE?

Abans d’entrar en les dades, és important entendre de què parlem. L’indicador AROPE (acrònim d’At Risk Of Poverty or Exclusion) no només mesura la pobresa monetària, sinó també l’exclusió social i la privació material extrema. Una persona es considera en risc de pobresa o exclusió si es troba en alguna d’aquestes tres situacions:

1. Risc de pobresa: Tenir uns ingressos disponibles inferiors al 60% de la mitjana d’ingressos de tot l’estat.
2. Privació material i social extrema: No poder fer front a almenys set de les tretze necessitats bàsiques:
   • No es pot permetre anar de vacances almanco una setmana a l’any
   • No es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada.
   • No es pot permetre una menjada de carn, pollastre o peix cada dos dies.
   • No té capacitat per afrontar despeses imprevistes.
   • Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o en compres a terminis en els darrers 12 mesos.
   • No es pot permetre un automòbil.
   • No pot substituir mobles fets malbé o vells.
   • No es pot permetre substituir roba feta malbé per una altra de nova.
   • No es pot permetre tenir dos parells de sabates en bones condicions.
   • No es pot permetre reunir-se amb amistats/família per menjar o prendre alguna cosa almenys una vegada al mes.
   • No es pot permetre participar regularment en activitats de lleure.
   • No es pot permetre gastar una petita quantitat de diners en si mateix.
   • No es pot permetre connexió a internet.
3. Baixa intensitat d’ocupació: Persones en edat de treballar que viuen en llars on la feina feta és molt baixa respecte al seu potencial.

L’AROPE és l’eina utilitzada a escala europea per avaluar l’objectiu de reducció de la pobresa de l’Agenda 2030.

La situació global a Espanya

L’últim informe de l’EAPN-ES revela que, tot i les lleugeres millores en la taxa general d’AROPE a Espanya, la realitat continua sent preocupant. El 25,8 % de la població espanyola, és a dir, més de 12,5 milions de persones es troben en risc de pobresa o exclusió social.

Un dels punts més alarmants és la pobresa extrema: més de 4 milions de persones a l’Estat viuen amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa extrema (actualment al voltant de 644 € al mes per a una persona sola). Això demostra que les millores no estan arribant amb la intensitat necessària als col·lectius més vulnerables.

Indicador Clau	Situació a Espanya
Pobresa infantil	Espanya és el quart Estat amb més percentatge de persones en aquesta situació, només per darrere de Bulgària, Romania i Grècia. Però a més a més, té la taxa de pobresa infantil més alta de la UE, amb uns 2,3 milions de menors pobres.
Habitatge	El cost de l’habitatge és un factor d’empobriment fonamental, consumint més d’un terç dels ingressos de les persones pobres. La crisi de l’habitatge s’ha consolidat com un factor clau d’empobriment, en part, perquè el mercat concentra la propietat dels habitatges en unes poques mans, cosa que ha provocat un augment de preus sense precedents. Aquest increment s’evidencia sobretot en els lloguers, la despesa mitjana mensual dels quals ha pujat un 39,3% en deu anys, gairebé el doble si es compara amb la quota hipotecària. La pujada s’ha aguditzat especialment a les principals destinacions turístiques del país com les Balears, les Canàries, Barcelona o Madrid.
Desigualtat territorial	Hi ha una gran disparitat entre el nord i el sud, amb taxes AROPE significativament més baixes al País Basc o Navarra, i més altes a regions com Canàries, Múrcia o Andalusia. En el cas de la Comunitat de Madrid, registra una de les rendes mitjanes per persona més altes de l’Estat i, tot i això, és una de les regions més desiguals. Aquí, el 20% més ric guanya cinc vegades més que el més pobre.

El president de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa, Carlos Susías, ha advertit aquesta setmana en la presentació de l’estudi que la pobresa és «una decisió política, no un accident meteorològic» i ha fet una crida a prendre mesures per reduir la desigualtat a Espanya, ja que segons ell «Les nostres polítiques de protecció social són ineficients».

El cas específic de les Illes Balears

Les Illes Balears, malgrat ser una regió amb una alta riquesa i un PIB per càpita elevat, presenta una situació de pobresa amb dades contradictòries respecte a la resta de l’Estat.

La taxa de la pobresa a les Balears ha baixat un 26,1% el 2024 respecte a l’any anterior i s’ha situat a l’11,3%, mentre que la pobresa infantil se situa en el 19,4%, en tots dos casos per sota de la mitjana nacional, tot i que s’ha incrementat la intensitat.

Les Balears, en termes de l’indicador AROPE global, se situen històricament entre les comunitats autònomes amb millors dades. A l’últim informe, la seva taxa AROPE es col·loca com una de les més baixes d’Espanya (al voltant del 20,6%), demostrant una millora general respecte a anys anteriors.

• Les Illes Balears registren l’últim any un augment de la renda mitjana per persona del 12,6%, fins a 15.926 euros anuals.
• Les Balears presenta també descensos interanuals en la taxa de carència material i social extrema (CMSS), que se situa en el 9,5%; i en les dificultats per arribar a final de mes (40,1% amb un descens del 12,8%).
• el risc de pobresa o exclusió social a l’arxipèlag també ha baixat un 21,4% fins al 16,2% l’any 2024

Què vol dir tot això? Que en el conjunt dels tres factors de l’AROPE, la situació global és relativament millor que a la mitjana estatal.

Tot i això, l’informe esmenta l‘extrema situació de les persones en situació de pobresa a les Balears on més del 45% de les persones en risc de pobresa estan en pobresa extrema i viu amb menys de 644 euros al mes.

L’Altra cara de la moneda: La intensitat de la pobresa.

Ara bé, l’informe també posa de manifest una realitat inquietant a les Balears:

1. Augment de la pobresa extrema: Les Illes Balears experimenten un creixement significatiu de la intensitat de la pobresa. Més del 45% de la població en risc a les Balears viu amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa extrema (menys de 644 €/mes).
2. El factor habitatge: Les Balears és una de les comunitats on un major percentatge de població té una despesa elevada en habitatge (més del 40% de la renda), a causa dels elevats preus del lloguer i la compra. Aquest factor actua com un potent generador d’empobriment i desigualtat que s’agreuja a l’Arxipèlag. De fet, l’increment dels preus s’evidencia sobretot als lloguers, que a les Balears s’han encarit més de 77% en una dècada.

Per tant, a les Balears, la bombolla turística i l’elevat cost de vida expulsen les rendes baixes a una situació d’extrema precarietat. Menys gent està en el risc global, però els que hi són, ho estan d’una manera més intensa i difícil de revertir.

En conclusió.

L’informe de l’EAPN-ES ens ensenya una lliçó fonamental: la riquesa d’una regió no garanteix l’erradicació de la pobresa.

Mentre que comunitats com les Balears poden tenir una taxa AROPE més baixa que d’altres (com Extremadura o Múrcia), l’altíssim cost de vida, especialment el de l’habitatge, fa que la pobresa que existeix sigui més extrema. El problema a Espanya no és només la quantitat de pobres, sinó la qualitat de la pobresa: la persistència de la pobresa extrema i la incapacitat d’eliminar les desigualtats territorials fan que estiguem lluny de complir els objectius de l’Agenda 2030.

L’estat del benestar (pensions, ajuts) és fonamental per evitar que milions de persones caiguin en la pobresa, però cal reforçar les polítiques públiques amb mesures estructurals, especialment en l’àmbit de l’habitatge, per a protegir els més vulnerables i reduir la pobresa extrema. Contribuir amb polítiques d’ajudes a les famílies amb rendes per la criança de fills per a la majoria de població és una de les mesures per les quals aposta l’entitat que ha fet l’estudi.

És evident que urgeix als poders públics garantir ingressos dignes en totes les etapes de la vida, amb un accés a l’habitatge digne, ocupació i salaris de qualitat, educació inclusiva, polítiques de cura i corresponsabilitat, propostes per lluitar contra l’aporofòbia i el foment de la governança.

Accediu a l’informe complet a XV Informe ‘El Estado de la Pobreza: Pobreza y Territorio. Comunidades Autónomas y Unión Europea’