Avui, 13 d’octubre, mirem enrere cent setze anys per recordar una de les pàgines més fosques i, alhora, més transcendents de la història de Catalunya i d’Europa: l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia als fossats del Castell de Montjuïc, a Barcelona. Més que un simple fet de la crònica negra, aquella execució va ser un crim d’Estat sense proves i la guspira que va encendre una onada de protesta internacional que, finalment, va fer caure un govern sencer.

La Setmana Tràgica i la cerca d’un cap de turc

El juliol de 1909, Barcelona va esclatar. La coneguda com la Setmana Tràgica (del 26 de juliol al 2 d’agost) va ser una revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical. La causa immediata: la mobilització dels reservistes per ser enviats a la guerra del Marroc, un conflicte percebut com a aliè i injust, especialment per a les classes populars, ja que la «quota» permetia als fills de les famílies benestants lliurar-se’n. Els carrers es van omplir de barricades i l’anticlericalisme va derivar en la crema d’esglésies i convents, convertint Barcelona en la tristament cèlebre «Rosa de Foc».

El govern conservador d’Antonio Maura va reaccionar amb una repressió ferotge, amb més d’un centenar de morts i milers de detencions. Però la Monarquia i l’estructura de poder necessitaven un «cap de turc», una figura de relleu a qui atribuir la instigació intel·lectual i la capitania de la revolta, per així donar una lliçó exemplar i aturar el creixent moviment obrer i lliurepensador. El blanc perfecte va ser Francesc Ferrer i Guàrdia.

Francesc Ferrer i Guàrdia: el pedagog llibertar

Qui era Ferrer i Guàrdia? Nascut a Alella el 1859, Ferrer era un pedagog anarquista i lliurepensador que havia fundat l’Escola Moderna a Barcelona l’any 1901. Aquest centre era un desafiament radical al model educatiu de l’època, fortament controlat per l’Església.

Els principis de l’Escola Moderna eren revolucionaris:

• Ensenyament Racionalista i Laic: Basat en la ciència i el lliure examen, totalment al marge de dogmes religiosos.
• Coeducació: Educació mixta de sexes i de classes socials.
• Antiautoritarisme: Abolició de premis i càstigs, fomentant el raonament i la llibertat dels alumnes.

La seva figura, amb els seus vincles amb el republicanisme i l’anarquisme, i el seu projecte educatiu laic i emancipador, el convertien en un enemic declarat de l’statu quo polític, social i religiós de la Restauració.

Un judici de farsa i la condemna sense proves

Tot i que el mateix Ferrer i Guàrdia, durant la Setmana Tràgica, va ser rebutjat pels revoltats quan va intentar unir-s’hi i va haver d’amagar-se, va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra Sumaríssim el 9 d’octubre de 1909.

El procés judicial va estar ple d’irregularitats flagrants i es va basar en proves molt poc convincents i en el testimoni de detractors. Se’l va acusar de ser l’«autor i cap de la rebel·lió». L’objectiu no era la justícia, sinó l’escarment. El seu defensor, el capità Francisco Galcerán, va fer una defensa valenta, però el veredicte ja estava dictat: pena de mort.

Quatre dies després, el 13 d’octubre de 1909, a les nou i un minut del matí, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat al fossat de Santa Amàlia del Castell de Montjuïc. Es va negar que li venguessin els ulls i les seves últimes paraules van ressonar: «Soc innocent! Visca l’Escola Moderna!»

La indignació i la caiguda de Maura

L’execució d’un intel·lectual i pedagog, sense proves sòlides i després d’un judici militar qüestionable, va provocar una onada d’indignació sense precedents a escala internacional.

La protesta va ser clamorosa:

• Mobilització europea: Es van organitzar manifestacions i mítings multitudinaris arreu d’Europa i Amèrica, des de París —l’epicentre de la protesta per la seva estreta relació amb Ferrer— fins a Londres, Roma o Buenos Aires.
• Retrat d’Espanya: Europa va condemnar la reacció espanyola, titllant-la de societat «inquisitorial» i retrògrada. La figura de Ferrer es va convertir en el símbol de la llibertat de pensament i d’educació reprimida.
• Crisi política: La pressió popular internacional, sumada a la crisi interna, va ser insostenible. L’impacte de l’afer Ferrer i Guàrdia va ser tan gran que va forçar la dimissió del president del Consell de Ministres, Antonio Maura, i la caiguda del seu govern.

L’afusellament de Ferrer va ser una tragèdia personal, però també una victòria pòstuma per les seves idees. La seva condemna, injusta i exemplaritzant, va tenir l’efecte contrari al desitjat per les autoritats: va catapultar la seva figura a la categoria de màrtir de les esquerres i de la pedagogia llibertària.

L’Escola Moderna: Un llegat vivent.

La mort de Ferrer no va ser en va. El seu model pedagògic, l’Escola Moderna, va sobreviure a la seva desaparició i va inspirar moviments educatius arreu del món.

Des de la Modern School de Nova York (fundada el 1911) fins a múltiples iniciatives laiques i racionalistes, el seu llegat va demostrar que la llibertat d’educació era una causa imparable. Avui, la seva filosofia —centrada en el paidocentrisme, el pensament crític i la coeducació— continua sent un referent per a les pedagogies més avançades i emancipadores.

Cada 13 d’octubre, recordar Francesc Ferrer i Guàrdia és reivindicar la importància de la llibertat de pensament i la justícia social davant l’autoritarisme. «Visca l’Escola Moderna!» és un crit que encara avui ens recorda la potència de l’educació com a eina de transformació social.