Avui, 4 d’octubre, mirem enrere per commemorar una fita crucial en la història de la diplomàcia ambiental i la protecció del nostre planeta. Tal dia com avui, però l’any 1991, es va signar a Madrid el Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient, conegut popularment com el Protocol de Madrid. Aquest acord no va ser una simple addenda burocràtica, sinó una declaració de principis que va blindar l’Antàrtida, el continent més fred i verge de la Terra, com una «reserva natural, consagrada a la pau i a la ciència».

El significat d’aquesta designació transcendeix l’àmbit geogràfic. L’Antàrtida, que és un territori sense sobirania nacional i governat sota el Sistema del Tractat Antàrtic (vigent des de 1961), representava un caramel temptador per a les activitats extractives. Durant anys, la possibilitat de l’explotació de les seves reserves minerals, inclòs el petroli, va ser una ombra que planava sobre el seu fràgil ecosistema.

Una prohibició vital i ambiciosa

El Protocol de Madrid va posar fi a aquesta amenaça. L’article 7 estableix una prohibició estricta i d’aplicació indefinida (fins al 2048, quan les parts consultives podran revisar-lo, si bé la prohibició només es podrà aixecar per majoria qualificada i si hi ha un règim legal vinculant sobre activitats minerals) sobre qualsevol activitat relacionada amb els recursos minerals, amb l’única excepció de la investigació científica. Això va ser un triomf històric per al moviment ecologista i una mostra de la capacitat de la comunitat internacional per a anteposar la conservació a l’interès econòmic a curt termini.

Però el Protocol va molt més enllà de la simple prohibició de la mineria. El seu cos principal, complementat per sis annexos detallats, estableix un marc legal complet per a la protecció ambiental:

• Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA): Totes les activitats que es duguin a terme a l’àrea del Tractat Antàrtic (al sud del paral·lel 60° S) han de ser avaluades prèviament per assegurar que no tindran més que un impacte «menor o transitori» sobre el medi ambient. Per a projectes amb impacte potencialment major, cal una Avaluació Ambiental Integral (AAI) amb consulta pública.
• Conservació de la Fauna i Flora Antàrtiques: Es regulen les captures i les interferències perjudicials amb la vida salvatge, i es prohibeix la introducció de la majoria d’espècies no autòctones.
• Gestió de Residus: S’estableixen normes estrictes per a la reducció i eliminació de residus, exigint la retirada de la majoria de les deixalles del continent i la neteja de residus de les activitats passades.
• Prevenció de la Contaminació Marina: Es designa l’oceà Antàrtic com una «àrea especial» sota el Conveni MARPOL, prohibint la descàrrega de petroli, substàncies nocives i escombraries.
• Protecció i Gestió de Zones: Es permet designar Zones Antàrtiques Especialment Protegides (ZAEP) i Zones Antàrtiques Especialment Administrades (ZAEA) per a conservar llocs d’alt valor científic, estètic o històric.
• Responsabilitat per Emergències Ambientals: L’annex més recent, que va trigar més a entrar en vigor, estableix un règim de responsabilitat per a emergències ambientals derivades d’operacions a l’Antàrtida.

Un far per a la ciència global

En designar l’Antàrtida a la pau i la ciència, el Protocol va reafirmar el propòsit original del Tractat de 1961: assegurar que el continent es faci servir exclusivament amb finalitats pacífiques i per a la recerca científica. Avui dia, l’Antàrtida és un laboratori natural insubstituïble. Els seus nuclis de gel mil·lenaris revelen la història climàtica del planeta, els seus ecosistemes marins únics són vitals per entendre la biodiversitat i l’impacte del canvi climàtic, i la seva remota ubicació la converteix en un lloc ideal per a l’astronomia i la recerca atmosfèrica.

El Comitè per a la Protecció del Medi Ambient (CEP), creat pel Protocol, és l’òrgan que assessora les reunions consultives del Tractat Antàrtic en la implementació de les seves disposicions, garantint que la ciència i la logística es duguin a terme de manera sostenible.

El desafiament constant

Trenta-quatre anys després de la seva signatura a Madrid, el Protocol continua sent la pedra angular de la governança antàrtica. Tot i això, el continent blanc s’enfronta a desafiaments creixents que posen a prova la fortalesa de l’acord. El canvi climàtic, amb la fusió accelerada de les seves plataformes de gel, l’acidificació dels oceans i l’impacte sobre el krill, amenaça directament l’estabilitat de l’ecosistema. A més, l’increment de les activitats humanes, especialment el turisme, requereix una vigilància constant per evitar la degradació de les zones més visitades.

El 4 d’octubre de 1991 no és només una data per recordar, és una crida a l’acció continuada. El Protocol de Madrid és un testimoni de la capacitat de la humanitat per a protegir els seus tresors més preuats. L’Antàrtida, la «reserva natural per a la pau i la ciència», depèn de la voluntat de les nacions signatàries per mantenir l’esperit d’aquell acord històric i garantir que el seu futur continuï sent blanc, net i dedicat al coneixement col·lectiu.

L’Antàrtida és un llegat per a la humanitat, i el Protocol de Madrid, el seu guardià més ferm.