El 2 d’octubre de 1552 no és una data que molta gent tingui marcada al calendari, però la seva importància és fonamental per entendre la formació de la Rússia moderna. Aquell dia, les forces d’Ivan el Terrible van aconseguir conquerir la ciutat de Kazan, la capital del Kanat de Kazan. Més que una simple victòria militar, aquesta conquesta va ser un punt d’inflexió que va redefinir les fronteres, la identitat i el destí de la nació russa.

Un context convuls

Per comprendre la magnitud d’aquest esdeveniment, hem de situar-nos en el segle XVI. Moscou, ja establerta com a centre de poder, estava en un procés d’expansió, consolidant la seva autoritat sobre els principats veïns. No obstant això, la seva posició no era del tot segura. Al sud i a l’est, el Kanat de Kazan, un estat tàrtar successor de l’Horda d’Or, era una amenaça constant. Els tàrtars de Kazan realitzaven freqüents ràtzies (incursions ràpides i destructives) sobre els territoris moscovites, saquejant pobles, capturant esclaus i desestabilitzant les fronteres. Aquesta situació no només representava un perill militar, sinó que també era una humiliació per a l’emergent poder de Moscou.

Ivan IV, conegut posteriorment com a Ivan el Terrible (el seu sobrenom original, Grozni, es pot traduir com “Formidable” o “Temible” més que “Terrible”), havia ascendit al tron amb la ferma intenció de trencar amb aquesta fragilitat. Després de diversos intents fallits de conquesta de Kazan el 1547 i el 1550, Ivan va entendre que necessitava un pla més ambiciós.

L’estratègia i el setge

L’any 1552, Ivan va organitzar una campanya massiva, mobilitzant un exèrcit que, segons algunes estimacions, podria haver superat els 150.000 homes. A més de la superioritat numèrica, l’estratègia russa va ser clau. Els moscovites van construir una fortalesa de fusta prefabricada, Sviyazhsk, a pocs quilòmetres de Kazan. Aquesta fortalesa va servir com a base per al setge, i això permet als russos controlar el riu Volga i tallar les línies de subministrament de la ciutat assetjada.

El setge de Kazan va començar l’agost de 1552. La ciutat, fortament defensada amb muralles de fusta i terra i una guarnició tàrtara valenta, va resistir amb ferocitat. El moment decisiu va arribar gràcies a l’enginyeria militar. Els enginyers russos, amb l’ajuda de tècnics occidentals, van utilitzar el mètode de la mina subterrània. Van excavar túnels sota les muralles de la ciutat i els van omplir de pólvora.

El 2 d’octubre, després de gairebé dos mesos de setge, els russos van detonar les mines, creant enormes bretxes a les muralles de la fortalesa. Aquestes explosions van ser el senyal per a l’assalt final. Els soldats russos van irrompre a la ciutat, i la batalla es va convertir en un combat ferotge carrer per carrer. La resistència tàrtara, tot i la seva valentia, no va poder contenir la superioritat numèrica i l’empenta de les tropes russes. Finalment, Kazan va caure.

Les conseqüències: el naixement d’un imperi 🇷🇺
La caiguda de Kazan va tenir conseqüències que van molt més enllà de la victòria militar. En primer lloc, va eliminar l’amenaça tàrtara que havia assetjat els principats russos durant més de 200 anys. Això va permetre a Moscou expandir-se cap a l’est i el sud, obrint el camí per a la conquesta de la Sibèria, un procés que començaria unes dècades més tard.

A nivell simbòlic, la victòria d’Ivà va ser un moment de gran importància. Va consolidar la seva imatge com un gran líder militar i defensor de la fe ortodoxa contra els musulmans tàrtars. Per commemorar aquesta victòria, Ivà el Terrible va ordenar la construcció de la Catedral de Sant Basili a la Plaça Roja de Moscou. Amb les seves cúpules de colors vibrants i les seves formes úniques, aquesta catedral no és només una icona de Moscou, sinó també un monument a la conquesta de Kazan.

La conquesta de Kazan va marcar la fi d’una era de vassallatge i la consolidació del poder de Moscou. Va ser un pas crucial cap a la transformació de la Rus de Kíev en l’Imperi Rus, un imperi que acabaria per estendre’s per tres continents. La incorporació del Kanat de Kazan va afegir no només territori, sinó també diversitat ètnica i religiosa a l’estat rus, un fet que tindria implicacions profundes en la història posterior. El 2 d’octubre de 1552, doncs, no va ser només el dia en què una ciutat va caure, sinó el dia en què un imperi va començar a forjar-se.