Avui, 1 d’octubre, celebrem una efemèride que, tot i que pot semblar llunyana en el temps i l’espai, té una ressonància profunda i persistent arreu del món. Fa 135 anys, un dia com avui de l’any 1890, el Congrés dels Estats Units d’Amèrica va prendre una decisió transcendental que marcaria un abans i un després en la història de la conservació de la natura: declarar els parcs nacionals de Yosemite i Sequoia (encara que molts ho oblidin, Yosemite no es va crear sol).

Sovint, quan pensem en el concepte de “parc nacional”, la nostra ment s’evoca amb imatges d’espais pristins, muntanyes majestuoses, boscos impenetrables i una fauna salvatge que es mou lliurement. Però aquest concepte, que avui donem per fet, no sempre ha existit. De fet, la idea de destinar grans extensions de terra per a la seva preservació “per al gaudi de la gent” va ser una innovació radical, un canvi de paradigma respecte a la mentalitat dominant de l’època, que veia la natura principalment com un recurs a explotar sense límit.

La història dels parcs nacionals als Estats Units no comença l’1 d’octubre de 1890. Ja el 1872, s’havia creat el Parc Nacional de Yellowstone, el primer del món, a través d’una llei històrica signada pel president Ulysses S. Grant. No obstant això, el cas de Yosemite i Sequoia és particularment significatiu perquè marca la consolidació d’aquest moviment.

Yosemite, amb les seves cascades impressionants, les seves valls glacials i les seves sequoies gegants, ja era conegut i admirat des de feia dècades. El naturalista John Muir, una figura clau en el moviment conservacionista, havia dedicat gran part de la seva vida a documentar i defensar la bellesa i la fragilitat d’aquests paisatges. La seva obra, juntament amb la de fotògrafs com Carleton Watkins i Ansel Adams (que va arribar més tard, però que va consolidar la imatge de Yosemite en l’imaginari col·lectiu), va jugar un paper fonamental en la conscienciació pública.

El 1890, però, Yosemite es trobava en una situació precària. Les activitats humanes, com la tala d’arbres, el pasturatge del bestiar i el desenvolupament de turisme descontrolat, amenaçaven de degradar irreversiblement el seu entorn natural. La pressió de grups conservacionistes, liderats per figures com John Muir i el Sierra Club, va ser crucial per a convèncer el Congrés de la necessitat de protegir aquest espai. La llei de l’1 d’octubre de 1890 va ser el resultat d’una llarga batalla política i cultural. Aquesta llei no només va crear el Parc Nacional de Yosemite, sinó que també va establir el de Sequoia, i va ampliar el de Yellowstone, consolidant així una xarxa de protecció que seria el germen del sistema de parcs nacionals modern.

Però, per què és tan important aquesta efemèride avui en dia? La resposta és senzilla: els parcs nacionals representen la materialització d’una idea fonamental i revolucionària: la de destinar espais naturals no només per a la seva preservació ecològica, sinó també com a patrimoni col·lectiu, com a llocs d’educació, d’esbarjo i de connexió amb la natura.

Aquest model de conservació, nascut a Amèrica del Nord, s’ha estès arreu del món. Avui, la majoria de països tenen els seus propis parcs nacionals o figures de protecció similars. A Catalunya, per exemple, tenim el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai que, tot i les seves singularitats, comparteix la mateixa filosofia que els seus predecessors americans: protegir un entorn natural d’un valor incalculable per a les generacions futures.

L’1 d’octubre de 1890 ens recorda que la conservació no és una cosa que passa per casualitat, sinó el resultat d’una voluntat política i social. Ens mostra que, fins i tot en una època de gran expansió industrial i de creixement econòmic, hi ha persones que veuen més enllà de l’explotació immediata i defensen el valor intrínsec de la natura.

En un món marcat per la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, la lliçó de 1890 és més pertinent que mai. Els parcs nacionals no són només espais on podem anar a fer senderisme o a contemplar la natura; són santuaris, bancs de biodiversitat, laboratoris naturals i, sobretot, símbols del nostre compromís amb un futur més sostenible.

Celebrem, doncs, aquest 135è aniversari no només com un fet històric, sinó com una crida a l’acció. Una crida a protegir els nostres propis espais naturals, a valorar el patrimoni natural que ens envolta i a recordar que, igual que fa 135 anys, la lluita per la conservació de la natura és una de les tasques més importants que tenim com a societat. La història de Yosemite i Yellowstone ens inspira a continuar aquesta feina, a defensar els nostres propis tresors naturals i a garantir que la bellesa del nostre planeta perduri per a les generacions que vindran.