Avui, 26 de setembre, mirarem enrere tres-cents anys i ens aturem en una data que, tot i no ser tan coneguda com altres, va ser fonamental per a la història d’Europa. Fa 338 anys, en un dia com avui de 1687, el consell municipal d’Amsterdam, en el cor dels Països Baixos, va prendre una decisió transcendental: donar suport a una invasió d’Anglaterra. Aquesta votació, aparentment local, va ser el preludi de la Revolució Gloriosa, un esdeveniment que no només va canviar la monarquia anglesa, sinó que també va redefinir el poder i la llibertat a tot el continent.

Per entendre la importància d’aquesta decisió, cal posar-nos en context. A la dècada de 1680, Europa era un tauler d’escacs on les grans potències jugaven partides complexes. Anglaterra estava governada per Jaume II, un rei catòlic en un país majoritàriament protestant. El seu regnat va ser marcat per la tensió: les seves polítiques de tolerància religiosa, vistes per molts com un intent de restaurar el catolicisme, van generar una gran por i oposició entre l’aristocràcia i el Parlament.

Mentrestant, als Països Baixos, la figura de Guillem III d’Orange emergia com un líder fort i un ferm defensor del protestantisme. Guillem no només tenia un interès religiós, sinó també un de polític. El seu principal enemic era el rei Lluís XIV de França, un monarca absolutista catòlic que representava una amenaça constant per a l’hegemonia holandesa. Lluís XIV tenia una aliança tàcita amb Jaume II, la qual cosa significava que, si Anglaterra es tornava catòlica, la seguretat dels Països Baixos estaria en perill.

Així, el 26 de setembre de 1687, el consell municipal d’Amsterdam es va trobar davant d’una elecció crucial. La ciutat era el cor econòmic i polític dels Països Baixos, i la seva decisió pesava més que la de qualsevol altra. La majoria dels membres del consell, tot i les reticències d’alguns, van votar a favor de donar suport a la invasió d’Anglaterra. Aquest suport no era només simbòlic, sinó que es va traduir en un finançament massiu: la riquesa d’Amsterdam es posaria al servei d’una expedició militar a gran escala. Aquesta decisió no va ser precipitada. Va ser el resultat d’una avaluació minuciosa dels riscos i beneficis. Els mercaders d’Amsterdam sabien que, si l’hegemonia de Lluís XIV s’estenia a Anglaterra, el comerç holandès patiria greument. La llibertat religiosa i la prosperitat econòmica estaven intrínsecament lligades.

Amb el suport d’Amsterdam i la resta de les Províncies Unides, Guillem d’Orange va reunir una força impressionant: una flota de centenars de vaixells i un exèrcit de prop de 15.000 homes. Aquesta força era més gran que la mateixa Armada Invencible espanyola que havia intentat envair Anglaterra un segle abans. El novembre de 1688, l’expedició va salpar i va desembarcar a Torbay, al sud-oest d’Anglaterra. La invasió, anomenada Invasió de Guillem, va ser un èxit fulminant.

La Revolució Gloriosa va ser “gloriosa” perquè, a diferència de moltes altres revolucions, va ser gairebé totalment incruenta. Les forces de Jaume II, desmoralitzades i amb poca voluntat de lluitar pel seu rei, van desertar en massa. Jaume II, abandonat per la seva pròpia gent, va fugir a França, deixant el tron vacant.

El 13 de febrer de 1689, el Parlament anglès va oferir el tron a Guillem i a la seva esposa Maria, filla de Jaume II. Abans de ser coronats, però, van haver d’acceptar la Declaració de Drets (Bill of Rights), un document que establia els límits del poder del monarca, atorgava grans poders al Parlament i consagrava drets fonamentals per als ciutadans.

La Revolució Gloriosa va significar el naixement d’una monarquia constitucional a Anglaterra i va marcar un punt d’inflexió en la història política europea. El poder ja no residia només en la voluntat del monarca, sinó que es compartia amb una assemblea representativa. La història, sovint, es construeix amb petites decisions. I la d’avui ens recorda com una votació, a milers de quilòmetres de distància, pot canviar el rumb d’una nació i, fins i tot, el del món.