El 23 de setembre de 1889, al districte de Shimogyō-ku, Kyoto, una petita empresa va veure la llum. El seu nom era Nintendo Koppai, i el seu objectiu era produir i comercialitzar un producte que, si bé era popular, estava lluny d’imaginar-se la revolució que vindria més d’un segle després. No es tractava de videoconsoles ni de personatges icònics com Mario o Link. En aquell moment, tot girava al voltant de les cartes. Més concretament, de les cartes Hanafuda.

El seu fundador, Fusajiro Yamauchi, va iniciar un negoci que, amb el pas del temps, es convertiria en un gegant de l’entreteniment global. La història de Nintendo és un testimoni de resiliència, de la capacitat d’adaptar-se i de la visió d’un futur que ningú no podia preveure. El seu viatge, des d’una fàbrica de naips fins a la conquesta del món dels videojocs, és fascinant i ple de girs inesperats.

Els orígens de Nintendo: De les cartes a la sort.

Les cartes Hanafuda, que literalment signifiquen «cartes de flors», eren un joc popular al Japó. La seva història es remunta al segle XVI, i el seu disseny artístic, amb imatges de flors i animals que representen els 12 mesos de l’any, les diferenciava de les cartes occidentals. Tot i que els jocs de cartes havien estat prohibits al Japó per les lleis contra el joc, les cartes Hanafuda van aconseguir mantenir-se gràcies a la seva naturalesa menys associada a l’aposta, tot i que això no va impedir que es fessin servir per a aquest fi.

Fusajiro Yamauchi va veure una oportunitat en aquest nínxol. En un context social on l’entreteniment es basava en formes d’oci analògiques, el seu negoci es va consolidar ràpidament. La qualitat de les cartes de Nintendo Koppai va guanyar una bona reputació, i l’empresa va començar a prosperar. El nom de «Nintendo» en si mateix és una declaració d’intencions, i la seva traducció, tot i que no és oficial, sovint s’interpreta com «deixa la sort al cel» o «el treball dur, però la sort està en el cel», reflectint la filosofia de la companyia de no dependre de l’atzar, sinó de la qualitat del seu treball.

Una transició sorprenent

La història de Nintendo en el segle XX és una de les més atrevides i diverses del món empresarial. Després d’un període de lideratge per part de Fusajiro Yamauchi, el seu besnet, Hiroshi Yamauchi, va prendre el control de l’empresa l’any 1949. L’arribada d’Hiroshi va marcar un punt d’inflexió. L’empresa va experimentar amb diverses línies de negoci, algunes de les quals podrien semblar, a primera vista, completament desconnectades de les cartes o els videojocs.

Sota la direcció d’Hiroshi Yamauchi, Nintendo va provar sort en un servei de taxis, va produir arròs instantani i fins i tot va obrir una cadena d’hotels de l’amor. Aquestes iniciatives, si bé van ser de curta durada i no van aconseguir l’èxit esperat, mostren la mentalitat de l’empresa d’experimentar i buscar noves oportunitats. Aquest esperit innovador i la voluntat d’adaptar-se a nous mercats serien crucials per al futur de la companyia.

L’arribada de la revolució electrònica

La veritable metamorfosi de Nintendo va començar a finals de la dècada de 1960, quan l’empresa es va endinsar en el món de les joguines i els jocs electrònics. L’èxit del joc “Ultra Hand”, creat per un jove enginyer anomenat Gunpei Yokoi, va ser el primer pas. Aquest enginy, una mà extensible de plàstic, va ser un èxit de vendes i va mostrar a Nintendo el camí que calia seguir.

La dècada de 1970 va ser el moment de la gran aposta. Nintendo va començar a desenvolupar jocs electrònics per a àrcade i consoles. L’any 1977, amb la consola Color TV-Game, la companyia va entrar de ple en el mercat de les videoconsoles domèstiques. Aquest va ser l’inici d’una era que canviaria per sempre l’entreteniment en l’àmbit mundial.

La creació de llegendes: De Donkey Kong a Super Mario

La gran explosió de Nintendo va arribar de la mà de dos visionaris: Shigeru Miyamoto i el ja esmentat Gunpei Yokoi. L’any 1981, un jove dissenyador anomenat Shigeru Miyamoto va ser encarregat de crear un joc per a les arcades que utilitzés els personatges de l’empresa. El resultat va ser «Donkey Kong». El joc no només va ser un èxit de vendes, sinó que va introduir al món dos personatges que esdevindrien icones: el goril·la Donkey Kong i el nostre heroi fontaner, anomenat originalment “Jumpman”, i que posteriorment seria conegut com a Mario.

L’èxit de «Donkey Kong» va portar a la creació de la Nintendo Entertainment System (NES), una consola que va ressuscitar el mercat dels videojocs, que havia patit una crisi a principis de la dècada de 1980. Amb jocs com «Super Mario Bros.» i «The Legend of Zelda», Nintendo no només va vendre consoles, sinó que va crear mons de fantasia que van captivar milions de jugadors.

Un llegat que perdura

El 23 de setembre de 1889, la història de Nintendo va començar amb un petit negoci de cartes Hanafuda. Avui dia, 136 anys després, la companyia és un imperi global que ha creat algunes de les franquícies més estimades de la història de l’entreteniment. Des de les consoles clàssiques com la NES o la Super Nintendo, passant per l’èxit de la Game Boy i la innovació de la Nintendo Wii i la Nintendo Switch, la companyia ha demostrat una vegada i una altra la seva capacitat de reinventar-se i de connectar amb el públic de totes les edats.

Aquesta efemèride ens recorda que les grans històries sovint tenen orígens humils. La transformació de Nintendo d’una fàbrica de naips a un líder mundial en la indústria de l’entreteniment digital és un exemple de com la visió, la innovació i la capacitat d’adaptació són clau per a l’èxit a llarg termini. Qui sap què ens presenta el futur, però una cosa és segura: l’esperit de joc i de creativitat que va començar amb una petita caixa de cartes Hanafuda, continuarà sent el cor de Nintendo durant molts anys més.