Aprofitant que l’equinocci de tardor comença demà dilluns 22 de setembre a les 18:19 del capvespre, explicarem que són això dels equinoccis.
Els equinoccis són dos moments clau del calendari astronòmic que marquen el pas de les estacions: la primavera i la tardor. El mot prové del llatí aequinoctium, que significa “nit igual”, i fa referència al fet que, durant aquests dies, la durada del dia i la nit és pràcticament la mateixa arreu del planeta.
Des del punt de vista astronòmic, els equinoccis tenen lloc quan el Sol se situa exactament sobre l’equador terrestre. Això passa dues vegades l’any:
- L’equinocci de primavera o equinocci vernal: es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l’hemisferi nord marca el començament de la primavera.
- L’equinocci de tardor: es produeix prop del 23 de setembre quan el Sol travessa l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l’hemisferi nord marca l’arribada de la tardor.
A l’hemisferi sud, aquests noms s’intercanvien.
En aquests instants, l’eix de la Terra no està inclinat ni cap al Sol ni en direcció contrària, cosa que provoca una distribució equitativa de la llum solar entre els hemisferis nord i sud.
Al llarg de l’any, els equinoccis s’alternen amb els solsticis. Els anys de traspàs i altres factors fan que les dates d’ambdós esdeveniments variïn lleugerament.
Però sempre ha estat així per a nosaltres?
Quan Juli Cèsar va establir el calendari julià l’any 45 aC, es consignà el 25 de març com la data de l’equinocci de primavera, que ja era el primer dia de l’any en els calendaris persa i indi. Tanmateix, a conseqüència que l’any julià és més llarg que l’any tròpic per uns 11,3 minuts en mitjana (o 1 dia cada 128 anys), el calendari es mogué respecte als moments exactes dels dos equinoccis: en el Primer Concili de Nicea, l’any 325, l’equinocci de primavera ja ocorria el 21 de març, i l’any 1582 ja s’havia avançat fins a l’11 de març.
Aquest retard va obligar el papa Gregori XIII a fer la reforma del calendari i establir l’actual calendari gregorià. Com el papa volia continuar complint els edictes del Primer Concili de Nicea de l’any 325, en allò que feia relació amb la data de la Pasqua, s’havia de moure l’equinocci vernal a la data en què queia en aquell moment, és a dir el 21 de març. I per a mantenir-lo al voltant d’aquesta data en el futur, s’hagueren de reduir el nombre d’anys bissextils o de traspàs de 100 a 97 cada 400 anys. Tanmateix, encara quedà una petita variació en la data i temps de l’equinocci vernal d’uns ±27 hores de la seva posició mitjana, i per corregir-ho cal fer correccions cada principi de segle.
I com afecta des del punt de vista del clima?
Climàticament, els equinoccis no impliquen canvis bruscos, però sí que marquen el començament de transformacions estacionals. A la primavera, les temperatures comencen a pujar, la vegetació reneix i els dies s’allarguen progressivament. A la tardor, en canvi, el clima es torna més fresc, les fulles canvien de color i els dies es van escurçant. Tot plegat afecta els cicles naturals, la migració d’animals i fins i tot els ritmes biològics humans.
També impliquen canvis en la durada del dia, la intensitat de la radiació solar i la distribució de la calor entre hemisferis. A la primavera, l’augment de llum solar afavoreix l’escalfament progressiu, mentre que a la tardor comença el refredament. Aquests canvis influeixen en els patrons meteorològics, la vegetació i els cicles de vida de moltes espècies.
Els equinoccis han estat celebrats per moltes cultures al llarg de la història, com a símbol d’equilibri i renovació. Així per exemple:
- El Regne Unit – Stonehenge: Tant a la primavera com a la tardor, grups espirituals i curiosos es reuneixen a Stonehenge per observar l’alineació solar amb les pedres. És una experiència que connecta amb les pràctiques druídiques antigues.
- Xina – Festival de la Lluna: Celebrat prop de l’equinocci de tardor, aquest festival honra la lluna plena i la collita. Les famílies mengen pastissos de lluna i fan ofrenes a la deessa lunar Chang’e.
- Equador – Mitad del Mundo: A prop de l’equador, durant els equinoccis, el Sol es troba directament sobre el cap al migdia. Les comunitats locals celebren amb danses, rituals andins i cerimònies que reconeixen l’equilibri entre hemisferis.
Aquestes festivitats mostren com els equinoccis no només són fets astronòmics, sinó també moments de connexió cultural, espiritual i natural. Més enllà de la ciència, continuen connectant-nos amb els ritmes profunds de la natura.
Fonts
rpuigserversocials.com 
Deixa un comentari