Avui, 19 de setembre, commemorem una data que va canviar el rumb de la història d’Espanya: el 19 de setembre de 1868. Un dia que, malgrat que no sempre rep l’atenció que mereix als llibres de text, va ser crucial per a la modernització del país. Va ser el dia que va esclatar la Revolució de 1868, coneguda popularment com la Gloriosa.

La situació a Espanya a mitjans del segle XIX era insostenible. El regnat d’Isabel II havia estat marcat per la inestabilitat política, la corrupció i un autoritarisme creixent. La monarquia, en lloc de ser un símbol d’unitat i progrés, s’havia convertit en un focus de despotisme. El govern de la Unió Liberal, amb el general Narváez al capdavant, reprimia amb duresa qualsevol dissidència, i la pobresa i el descontentament social s’estaven estenent per tot el país. Les classes populars, els intel·lectuals i fins i tot part de l’exèrcit veien amb preocupació com el país s’estava quedant enrere respecte a la resta d’Europa.

La tensió va arribar al seu punt àlgid quan, a l’exili, els generals Francisco Serrano i Juan Prim van teixir una aliança per posar fi a la monarquia borbònica. Els progressistes, demòcrates i una part de la Unió Liberal, units sota el Pacte d’Ostende, van decidir que l’única manera de salvar Espanya era a través d’un canvi radical. El general Prim, que havia estat un dels màxims exponents del liberalisme progressista, es va convertir en la figura clau d’aquesta revolta.

El 18 de setembre de 1868, el general Juan Bautista Topete, al comandament de la flota de Cadis, es va alçar en armes. Va ser el senyal esperat. L’endemà, el 19 de setembre, Topete, amb el suport de Serrano, va publicar un manifest històric: “España con honra”. Aquest document, escrit amb una prosa enèrgica i directa, no només justificava la revolta sinó que també posava sobre la taula les aspiracions de tot un poble: la fi d’una monarquia corrupta i la instauració d’un govern democràtic que respectés les llibertats individuals i la sobirania nacional.

El manifest “España con honra” és una peça de gran valor polític i històric. Les seves paraules, com “Visca la sobirania nacional!” o “A baix els Borbons!”, van ressonar per tot el territori i van encendre la flama de la revolta. La popularitat de la insurrecció va ser gairebé instantània. Després de la publicació del manifest, la revolta es va estendre com la pólvora per Andalusia. A mesura que les tropes de Serrano avançaven cap al nord, els governs provincials i les ciutats anaven caient en mans dels insurrectes. La resistència de l’exèrcit reialista va ser feble, i la victòria de la Gloriosa es va consolidar després de la batalla del pont d’Alcolea, el 28 de setembre. Després d’aquesta derrota, la reina Isabel II va decidir abandonar el país i va exiliar-se a França.

Amb la fugida de la reina, Espanya va entrar en una nova etapa: el Sexenni Democràtic. Aquesta revolució, malgrat que va ser liderada per una elit política i militar, va comptar amb un suport popular massiu. Ciutats com Madrid, Barcelona o Sevilla es van omplir de gent que celebrava la caiguda de la monarquia. Durant el Sexenni, Espanya va veure com s’aprovava la Constitució de 1869, una de les més liberals i democràtiques de l’època.

Tot i que el Sexenni Democràtic va ser un període breu i turbulent, la seva importància és innegable. Va ser la primera vegada que Espanya va intentar, de manera seriosa, construir un sistema polític basat en la sobirania nacional i els drets individuals. Va ser un assaig general de la democràcia que va obrir el camí per a la modernització del país, malgrat que finalment va fracassar i es va tornar a la monarquia borbònica amb la restauració d’Alfons XII.

Avui, cal recordar la lliçó de la Gloriosa: que la voluntat d’un poble, quan s’uneix per la llibertat i la justícia, pot canviar el rumb de la història. El 18 de setembre de 1868 no va ser només una revolució política, sinó un crit d’esperança. Va ser el moment en què Espanya va decidir que ja n’hi havia prou d’honra, d’un regnat caduc i corrupte. Va ser el dia en què Espanya va dir prou i va decidir prendre el control del seu propi destí.