Els incendis forestals són un problema recurrent i devastador, especialment durant els mesos d’estiu. Però més enllà de la imatge de les flames, hi ha un seguit de factors complexos que en determinen l’origen, el comportament i la gestió. En aquest article, farem un repàs a aquestes qüestions per entendre millor aquest fenomen.

Però abans de res. Els incendis que han assolat la península Ibèrica han estat molt greus i es repeteix sempre el mantra de què “el 98% dels incendis són provocats per la mà de l’home”, però aquesta afirmació és enganyosa i veurem per què.

És cert que la major part dels incendis són causats, sigui de manera directa o indirecta, per l’ésser humà, i aquest és un fenomen global. De tota manera, que les causes naturals (fonamentalment llampecs) representin històricament una part mínima dels incendis forestals, no és un argument suficient per a negar que el canvi climàtic jugui un paper a l’hora d’augmentar la probabilitat que aquests esdeveniments tinguin conseqüències greus. De fet, les condicions de risc que hi hagi incendis forestals han empitjorat a Europa els darrers anys, i està previst que segueixin en augment en el futur.

Les causes dels incendis: La “Teoria del Triangle del Foc”

Més enllà de l’acció humana o de la naturalesa, un incendi només es pot iniciar si es donen tres condicions simultàniament, cosa es coneix com la “Teoria del Triangle del Foc”. Aquestes condicions són:

• Combustible: Qualsevol material vegetal (arbres, arbustos, herbes) o inorgànic (residus) que pugui cremar. La quantitat, la mida i la humitat del combustible són factors clau en el comportament del foc.
• Oxigen: L’aire conté l’oxigen necessari per a la combustió. La disponibilitat d’oxigen és un element essencial per a la propagació del foc.
• Calor o energia d’activació: L’energia necessària per iniciar la reacció de combustió. Pot ser un llamp, una cigarreta mal apagada, una espurna, o qualsevol altra font de calor.

I el canvi climàtic com influeix?

Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), qui afegeix que “Incendis sempre n’hi ha hagut, però “el canvi climàtic és un factor més que actua de multiplicador”. La situació fa que fenòmens extrems com les onades de calor que vivim els darrers mesos esdevinguin més freqüents, i això actua com a agreujant d’altres factors —com les sequeres— que faciliten la propagació del foc. És “tan senzill com explicar que si tires un misto a fullaraca seca, es pot prendre més fàcilment que en fullaraca humida”, segons afirma l’expert.

L’augment de la vegetació que pot alimentar els incendis és clau en l’increment del risc dels focs. S’explica, en bona part, per la despoblació del medi rural, l’abandonament de superfícies de conreu i pastura i l’absència de polítiques de gestió forestal en una gran part dels boscos peninsulars.

Un 80% de la superfície forestal estatal no compta amb polítiques de gestió, segons dades del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), que coincideixen amb les conclusions d’un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la. És a dir, en aquests espais no està regulat l’ús sostenible del terreny. L’estadística s’accentua en les superfícies forestals privades, que representen gairebé tres quartes parts del total estatal, on només l’11,7% està ordenat.

L’abandonament del medi rural unit als programes de reforestació, ha fet que la superfície forestal total s’hagi incrementat a escala estatal. I amb això, la pèrdua de superfícies de conreu, ramats i altres estrats que podrien actuar de barrera contra el foc, com per exemple les vinyes que han fet de tallafocs. Aquesta visió coincideix amb les conclusions d’un article de la revista Science, que va trobar que les regions on l’agricultura i la ramaderia han augmentat, és on s’ha enregistrat un major decreixement dels incendis.

Paradoxalment, tot i que les condicions per als incendis empitjoren, el nombre d’esdeveniments a l’estat mostren una tendència decreixent des dels anys noranta, especialment en la darrera dècada. El ja citat estudi de la revista Science va trobar que la superfície cremada a escala global es va reduir en un 25% entre 1999 i 2017. 

Tipus de foc i la seva classificació

Els incendis forestals es poden classificar segons la part de la vegetació que cremen:

• Foc de superfície: És el tipus més comú. Es propaga per la superfície del sòl, cremant la vegetació baixa com herbes, arbustos i fullaraca.
• Foc de copa o de capçada: Aquest foc es propaga per la part alta dels arbres, cremant les copes. Normalment, es produeix en boscos densos i amb condicions meteorològiques extremes, com vents forts. Són molt més difícils d’extingir i més perillosos.
• Foc subterrani o de subsol: Crema el combustible que hi ha sota la superfície, com les arrels, i les matèries orgàniques en descomposició. Solen ser de propagació lenta, però poden perdurar durant setmanes o mesos i són molt difícils de detectar i apagar.

Focs explosius: Una amenaça creixent

Els “focs explosius” no són un tipus de foc en si mateix, sinó un comportament extremadament ràpid i perillós d’un incendi forestal. També se’ls coneix com a de “comportament erràtic” o “comportament fora del comú”. Es caracteritzen per una propagació sobtada i violenta, que pot sorprendre els equips d’extinció i la població. Els factors que intervenen perquè es donin són:

• Combustible altament inflamable: Especialment zones amb una gran càrrega de combustible continu i sec.
• Condicions meteorològiques extremes: Vents forts i canviants, temperatures molt elevades i humitat relativa molt baixa.
• Topografia del terreny: Els pendents pronunciats i les valls estretes actuen com a “efecte xemeneia”, accelerant el foc.

Quan aquests factors es combinen, el foc pot generar els seus propis corrents d’aire, que a la vegada acceleren la combustió. Aquest fenomen, conegut com a “foc d’alta intensitat”, pot projectar brases a grans distàncies, creant nous focus d’incendi i fent que el foc es descontroli.

I quan hi ha un incendi, de qui és responsabilitat fer-hi front?

La gestió dels incendis forestals a Espanya és una competència compartida, però recau principalment en les comunitats autònomes.

• Comunitats Autònomes: Són les responsables directes de la prevenció, detecció i extinció dels incendis. Cada comunitat té els seus propis cossos de bombers forestals i plans d’actuació.
• Govern Central: El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) coordina les actuacions en l’àmbit estatal i posa a disposició de les comunitats autònomes mitjans aeris i terrestres de suport, a través de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i els seus propis efectius. L’UME intervé en incendis de gran envergadura o quan ho sol·licita la comunitat autònoma afectada.
• Altres entitats: Els ajuntaments i les diputacions també tenen un paper en la prevenció, a través de plans de gestió forestal i de neteja de zones periurbanes.

I tothom des de la coordinació i la lleialtat institucional ha de fer el que li pertoca per evitar els efectes dels incendis.

Fonts de consulta

• Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) – Incendios Forestales.
• Informe Anual sobre Incendios Forestales, Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).
• Guia tècnica de la Unitat Militar d’Emergències (UME).
• Publicacions de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
• El canvi climàtic influeix en els incendis forestals, tot i que no n’és l’únic factor responsable