Un 13 de setembre de 1969, la cadena CBS va emetre per primera vegada un episodi titulat “What a Night for a Knight” d’una sèrie que ningú sabia que es convertiria en un autèntic fenomen global: Scooby-Doo, Where Are You!

Més de cinc dècades després, la història de l’equip de la Mystery Machine –el despistat, però valent Scooby-Doo, el seu millor amic Shaggy, l’intel·ligent Velma, l’elegant Daphne i el líder Fred– continua ressonant en el cor de milions de persones. Des de llavors, Scooby-Doo ha esdevingut molt més que una simple sèrie de dibuixos animats. És un autèntic pilar de la cultura popular, un record de la infància per a diverses generacions i una icona atemporal de la curiositat i el treball en equip.

Un camí inesperat cap a l’èxit

La creació de Scooby-Doo va ser, en molts aspectes, un acte de necessitat. A finals dels anys seixanta, els grups de pressió de pares varen expressar la seva preocupació per la violència en les sèries animades infantils. La CBS, buscant una solució, va encarregar a l’estudi Hanna-Barbera la creació d’un programa que fos entretingut, però totalment lliure de violència.

La tasca va recaure en els guionistes Joe Ruby i Ken Spears, sota la direcció del llegendari dissenyador Iwao Takamoto. La idea inicial era crear una sèrie sobre una banda de rock adolescent que viatjava pel país i resolia misteris sobrenaturals amb el seu gos. Els primers conceptes varen incloure títols com Mysteries Five i Who’s S-S-Scared?, amb uns personatges amb noms i personalitats diferents a les que coneixem avui.

Va ser precisament en el procés de definir el gos i el seu amic humà quan va sorgir la màgia. La personalitat del gos, un gran danès covard i golafre, es va anar polint fins a convertir-se en el carismàtic Scooby-Doo. El nom va ser una inspiració directa del so onomatopeic de la cançó de Frank Sinatra, “Strangers in the Night” (“Doo-be-doo-be-doo“). La química entre Scooby i Shaggy, dos amics que comparteixen una por gairebé patològica i una afició per menjar, va ser l’element clau que va connectar amb l’audiència.

La fórmula de l’èxit

L’estructura de Scooby-Doo és tan simple com efectiva. Cada episodi segueix un patró gairebé ritualista: la Mystery Machine arriba a un lloc misteriós on un «monstre» (sigui un fantasma, un zombi o un home llop) aterreix la gent. Després de la inevitable persecució còmica, Velma descobreix una pista clau, i la banda es divideix per investigar. Finalment, el «monstre» és atrapat i desemmascarat, revelant que sempre era un ésser humà disfressat, sovint una persona que havia estat a l’escena del crim.

Aquesta fórmula ha esdevingut el segell d’identitat de la franquícia. Més enllà de la trama, però, el que realment ha fet perdurar a Scooby-Doo és el seu missatge inherent: la por és una emoció que es pot superar amb enginy i cooperació. La sèrie ensenya als més petits que els «monstres» no són reals, sinó que sovint són simples malfactors amb una agenda oculta. L’enginy de Velma, la valentia (sovint accidental) de Fred, l’empenta de Daphne i la capacitat de Scooby i Shaggy per trobar una pista mentre fugen aterrits, són les peces que encaixen perfectament per resoldre cada misteri.

Un llegat que transcendeix generacions

Des d’aquell 13 de setembre de 1969, la popularitat de Scooby-Doo no ha fet més que créixer. La sèrie original va tenir nombroses seqüeles, spin-offs i reboots, com ara The New Scooby-Doo Movies, on el grup resolia misteris amb convidats famosos de l’època, com Sonny & Cher o els Harlem Globetrotters. També s’han creat pel·lícules de tota mena, des de pel·lícules d’animació fins a live-action amb actors de carn i ossos, adaptant la seva estètica a les tendències de cada època, però sempre mantenint l’esperit original.

Avui en dia, la icona de Scooby-Doo és omnipresent. El gos, amb el seu riure característic (“Ruh-roh!“), és un personatge universalment reconeixible. La Mystery Machine ha esdevingut un dels vehicles més emblemàtics de la televisió, i frases com “Jinkies!”, “Zoinks!” o “Scooby Dooby Doo!” són part del vocabulari de molts fans.

Scooby-Doo no és només una sèrie sobre resoldre misteris, sinó una història sobre la importància de l’amistat, la valentia i la intel·ligència. Així que, la pròxima vegada que vegis la Mystery Machine rodant per la pantalla, pren-te un moment per reflexionar sobre el viatge increïble que va començar un dia de setembre de 1969. I si et trobes amb un misteri, ja saps a qui has de trucar.