Avui, 12 de setembre, commemorem l’efemèride de l’arribada de Jaume I el Conqueridor, amb una formidable armada catalana va desembarcar a la badia de Santa Ponça, un fet que va posar fi a segles de domini musulmà i va obrir les portes a una nova era per a l’illa.

Aquest episodi no va ser fruit de l’atzar, sinó d’una planificació acurada i d’una ambició política i econòmica. A principis del segle XIII, Mallorca era un punt estratègic al Mediterrani, un niu de corsaris que amenaçaven constantment el comerç de la Corona d’Aragó. La conquesta no només era una qüestió de seguretat, sinó també una oportunitat per expandir el poder del jove rei Jaume I i assegurar rutes comercials vitals.

L’empresa de la conquesta: del somni a la realitat

La decisió d’emprendre aquesta gesta es va prendre a les Corts de Barcelona el desembre de 1228. Jaume I, que només tenia vint-i-un anys, va aconseguir el suport de la noblesa, l’Església i la burgesia, especialment de la ciutat de Barcelona. Tots ells van veure en aquesta empresa una oportunitat de guany: terres per als nobles, expansió de la fe cristiana i noves rutes comercials per als mercaders.

L’organització d’una expedició d’aquestes dimensions no era gens fàcil. Es va crear una flota de més de 150 naus, entre galeres i embarcacions de transport, i es va reunir un exèrcit d’uns 15.000 homes, una xifra extraordinàriament alta per a l’època. L’expedició va salpar de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setembre de 1229. Després d’una travessia una mica agitada, finalment van arribar a la costa de Mallorca.

El desembarcament a Santa Ponça i la batalla de Portopí

El 12 de setembre, l’armada de Jaume I va desembarcar a la badia de Santa Ponça. La trobada amb les tropes musulmanes no es va fer esperar. Aquest primer contacte va desembocar en la sagnant batalla de Portopí, que es va lliurar als afores de la ciutat de Madina Mayurqa (l’actual Palma). Les forces de Jaume I, tot i ser inferiors en nombre, varen aconseguir una victòria decisiva gràcies a la seva superioritat tàctica i a la disciplina dels seus soldats.

La caiguda de Madina Mayurqa i les seves conseqüències

Després de la victòria a Portopí, les tropes catalanes van assetjar la ciutat de Madina Mayurqa. El setge va durar gairebé tres mesos, un període molt dur marcat per la resistència ferotge dels defensors musulmans i per les malalties que van castigar el campament cristià. Finalment, el 31 de desembre de 1229, la ciutat va caure. Aquest dia, en l’actualitat, es commemora a Palma com la Festa de l’Estendard, que tradicionalment i des dels fonaments històrics, els historiadors seriosos consideren que és el dia en què s’ha de commemorar la Diada de Mallorca, ja que va suposar la conquesta de la ciutat, només quedant alguns reductes en mans musulmanes. Que avui se celebri la diada de Mallorca és una invenció política, allunyada de la tradició i la cultura històriques.

El llegat de Jaume I: un rei, una gesta, una identitat ✨

La figura de Jaume I el Conqueridor és un dels pilars de la identitat històrica de les Illes Balears. La seva gesta no només va suposar un canvi de poder, sinó que va integrar Mallorca en l’òrbita cultural i política del món català. L’arribada del rei i posterior conquesta de l’illa va ser el punt de partida de la formació del Regne de Mallorca, que més tard seria part de la Corona d’Aragó, un fet que va marcar la singularitat de les Illes Balears dins de la història de la península Ibèrica.