Un dia com avui, però de l’any 1906, un jove advocat indi anomenat Mohandas Karamchand Gandhi, més conegut com a Mahatma Gandhi, va iniciar a Sud-àfrica el seu camí cap a la resistència pacífica, un moviment que acabaria transformant no només la seva nació, sinó la consciència de tot el món.

Els inicis de la resistència

L’escenari on va néixer la filosofia de la no-violència de Gandhi no va ser la seva Índia natal, sinó Sud-àfrica. Durant més de dues dècades, entre 1893 i 1915, Gandhi hi va viure i va exercir d’advocat, i allà va presenciar de primera mà la discriminació i la injustícia que patia la comunitat índia sota el règim colonial britànic. La seva experiència personal, incloent-hi incidents d’humiliació i maltractament, el va portar a qüestionar-se les formes de lluita tradicionals i a buscar una alternativa que pogués ser més efectiva i moralment superior.

La seva primera gran oportunitat va arribar el 1906, quan el govern de Transvaal, una de les províncies sud-africanes, va aprovar una nova llei coneguda com l’Ordenança Asiàtica. Aquesta llei exigia a tots els indis de la regió registrar-se i portar una mena de targeta d’identificació, una mesura que Gandhi i la comunitat índia van considerar profundament humiliant i discriminatòria. En resposta, el mateix 11 de setembre es va celebrar una gran assemblea a Johannesburg, on milers d’indis es van reunir per discutir com respondre a aquesta nova opressió.

Va ser en aquesta assemblea on Gandhi va fer la seva proposta més radical i transformadora: en lloc de recórrer a la violència, que només generaria més violència i patiment, va proposar un camí de resistència passiva. Aquesta resistència, que més endavant anomenaria Satyagraha (que significa “força de la veritat” o “aferrar-se a la veritat“), es basava en el principi de no cooperar amb la injustícia i acceptar les conseqüències d’aquesta desobediència, com l’empresonament o la violència física, sense tornar-la.

La força de la veritat: El Satyagraha

El Satyagraha no era simplement una resistència passiva en el sentit de no fer res. Al contrari, era una acció deliberada i valenta. Gandhi creia que la força de la veritat, que era inherent a la causa justa, acabaria per triomfar sobre la violència i la injustícia. En aquest sentit, el moviment no buscava humiliar l’adversari, sinó convertir-lo a través de l’exemple, la paciència i el sofriment voluntari.

Els principis fonamentals del Satyagraha eren:

• Ahinsa (No-violència): El pilar central del moviment. No només es referia a no causar dany físic, sinó també a no odiar l’adversari.
• Satya (Veritat): La causa havia de ser justa i veritable. El moviment es basava en la creença que la veritat sempre triomfa a la llarga.
• Aparigraha (No-possessió): L’abandonament de les possessions materials per tal d’alliberar-se de l’ego i les ambicions personals.
• Brahmacharya (Domini de si mateix): El control sobre les passions i els desitjos, essencial per a la disciplina necessària en la lluita.

Aquesta filosofia va ser posada a prova durant anys a Sud-àfrica, en forma de marxes de protesta, vagues i desobediència civil. Gandhi i els seus seguidors van ser repetidament empresonats i castigats, però la seva perseverança va començar a guanyar-se el respecte i la simpatia de l’opinió pública, tant a Sud-àfrica com a la Gran Bretanya. La premsa britànica i internacional va començar a donar visibilitat a la seva lluita, posant en evidència la brutalitat de les autoritats colonials i l’alt valor moral de la resistència pacífica.

L’impacte i el llegat

El 1915, després d’aconseguir algunes concessions del govern sud-africà i d’haver donat forma a la seva filosofia, Gandhi va tornar a l’Índia. Allà, va aplicar els principis del Satyagraha a una escala molt més gran per liderar el moviment d’independència de l’Índia contra el domini britànic. Les seves accions, com la Marxa de la Sal de 1930, es van convertir en icones de la lluita per la llibertat i la justícia social a tot el món.

El llegat del Mahatma Gandhi i de l’inici del seu moviment de no-violència l’11 de setembre de 1906 és immens. La seva filosofia ha inspirat figures tan importants com Martin Luther King Jr. als Estats Units i Nelson Mandela a Sud-àfrica. Ens va ensenyar que la veritable força no es troba en les armes, sinó en la convicció, el coratge moral i la disposició a patir per una causa justa.

En un món que encara es veu afectat per la violència i el conflicte, la història de Gandhi i el seu compromís amb la no-violència continua sent una font de gran esperança i inspiració. Ens recorda que el canvi real i durador no es construeix sobre la destrucció, sinó sobre la pau, la justícia i la força de la veritat.