El 10 de setembre de 1981 no és una data més al calendari, especialment per als amants de l’art i de la història d’Espanya. Aquell dia va marcar el final d’un llarg exili de més de quaranta anys per a una de les obres més emblemàtiques de la història de l’art modern: el «Guernica» de Pablo Picasso. L’obra mestra, acompanyada dels 23 esbossos que en van acompanyar la creació, va tornar finalment a la seva pàtria des del Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, on havia residit des de 1939.

El retorn del «Guernica» no va ser només un simple trasllat d’una peça d’art; va ser un acte de gran significat simbòlic i polític. La història d’aquest quadre està profundament lligada a la història d’Espanya i, en particular, als esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola. El 26 d’abril de 1937, la petita ciutat basca de Guernica va ser bombardejada per l’aviació alemanya i italiana, en suport a les forces franquistes. L’atac, que va durar diverses hores, va devastar la ciutat i va causar la mort de centenars de civils, un dels episodis més tràgics i cruels del conflicte.

Impactat per la notícia, Pablo Picasso, que vivia a París i era un fervent defensor de la causa republicana, va començar a treballar en una obra que el govern republicà li havia encarregat per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937. El quadre, una tela monumental de 3,49 per 7,77 metres, es va convertir en un crit de ràbia i desesperació contra la barbàrie de la guerra. Amb la seva paleta en blanc i negre, Picasso va capturar el caos, el sofriment i l’angoixa de les víctimes innocents. Els personatges desfigurats, els animals moribunds i les figures caigudes s’entrellacen en una composició complexa i pertorbadora, que esdevé una denúncia atemporal i universal del drama bèl·lic.

Un cop finalitzada l’exposició, el «Guernica» va iniciar un llarg viatge per Europa i Amèrica, amb l’objectiu de recaptar fons per a la causa republicana i de conscienciar el món sobre els horrors del feixisme. Va ser exhibida en ciutats com Londres, Oslo, Estocolm i Copenhaguen, abans de ser cedida al MoMA de Nova York.

Picasso havia estat molt clar respecte a les condicions per al retorn de la seva obra: el quadre no tornaria a Espanya fins que el país recuperés les llibertats democràtiques. «El quadre tornarà a Espanya quan la República sigui restablerta», va ser la seva premissa. El 1973, amb la mort de Picasso, el «Guernica» continuava al MoMA, custodiat per la seva voluntat testamentària.

L’any 1975, amb la mort del dictador Francisco Franco, Espanya va iniciar un procés de transició cap a la democràcia. Les negociacions per al retorn del quadre van començar immediatament, però van ser complexes i plenes d’obstacles, tant legals com logístics. Calia demostrar que la democràcia s’havia consolidat plenament i que es podia garantir la seguretat i la integritat de l’obra.

Finalment, el 10 de setembre de 1981, enmig d’un enorme secretisme per evitar atacs terroristes o incidents, el «Guernica» va aterrar a l’aeroport de Barajas de Madrid. El trasllat es va realitzar en un vol especial d’Iberia, que transportava la tela embolicada i protegida, acompanyada d’una comitiva de tècnics i experts. Un cop a Madrid, l’obra es va instal·lar al Casón del Buen Retiro, aleshores la secció de reproduccions del Museu del Prado.

El 25 d’octubre de 1981, dia de l’aniversari de Picasso, el «Guernica» va ser presentat al públic per primera vegada en territori espanyol. L’emoció i l’expectació eren palpables. El quadre no era només una peça d’art, sinó un símbol de la reconciliació, la memòria històrica i la recuperació de la llibertat.

El 1992, l’obra es va traslladar a la seva ubicació definitiva, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, on es pot admirar avui dia. El «Guernica» continua sent una de les peces més visitades i estudiades, i la seva potent denúncia de la guerra ressona amb la mateixa força que el dia que va ser concebuda: un símbol d’esperança, d’un testimoni d’un passat fosc i d’un recordatori etern de la necessitat de la pau.