M’agrada ser professor. És allò que sempre havia volgut fer des de ben petit. Primer mestre d’escola, però després de tenir bon professor de geografia i història, em vaig passar a voler ser profe d’Història. La comunicació i el periodisme vendria després.

M’agrada tant fer classe i ser tutor que, fins i tot pens i parl tot el dia de trulls de la feina de professor fora de la meva jornada laboral: en un sopar amb amics, mirant una pel·lícula o una sèrie o fins i tot de viatge amb la família.

Avui diumenge, és un bon dia per recordar que tot i que ens agrada la feina, els professors treballam per viure i no vivim per treballar. I en la nostra feina hauríem de tenir una major consideració social, i per què no dir-ho també salarial. Necessitam revaloritzar-nos i valorar-nos més com a docents.

No és d’estranyar que la UNESCO hagi denunciat a la primera Cimera Mundial sobre Docents, de la gran falta de docents qualificats a tot el món. Això afecta els gairebé 100 milions de professors i professores que són claus per a l’educació.

La UNESCO indica que caldrà contractar 44 milions de docents abans del 2030 per garantir l’educació primària i secundària. Aquest cost seria de 120.000 milions de dòlars cada any, mentre que molts països ja tenen dificultats per complir els compromisos d’inversió.

La directora de la UNESCO Azoulay va assenyalar que és “urgent” “revaloritzar” la professió docent, ja que la taxa d’abandonament ha augmentat en els darrers set anys. Ha d’analitzar-se “a la llum de les revolucions digitals i ecològiques”.

Actualment, la docència passa per una crisi, amb una taxa d’abandonament del professorat de primària que ha augmentat del 4,6% al 9% en set anys.

La UNESCO demana un “nou contracte social” que millori les condicions laborals i promogui la col·laboració entre els docents. També destaca que “el personal docent no és programable” i que la tecnologia no pot substituir-los.

A escala mundial, la docència és majoritàriament femenina. Les dones representen el 94% del professorat de preescolar, el 68% de primària i el 55% de secundària. A més, l’abandonament és més alt entre els homes.

La situació és especialment greu a l’Àfrica Subsahariana, on falten 15 milions de docents. En països amb més ingressos, molts abandonen la professió per la falta de reconeixement social i salarial.

Algunes causes de la crisi inclouen les retallades de finançament públic, l’impacte de la pandèmia i els avanços tecnològics. A més, hi ha una mancança de formació adequada per als docents.

En resum, l’escassetat de docents afecta l’accés a l’educació, provoca aules massificades i redueix la qualitat del que s’ensenya, repercutint negativament en la formació dels joves. I vosaltres joves, que començau el curs nou, pensau que els vostres professors som humans i que el que volem és que sigueu bones persones, lliures i crítics.