Avui, 5 de setembre, commemorem una data que va marcar un punt d’inflexió en la història de la Xina i en les relacions internacionals: el començament oficial de la Primera Guerra de l’Opi el 5 de setembre de 1839. Aquest conflicte, lluny de ser un episodi aïllat, va ser el resultat d’un xoc de civilitzacions, interessos comercials i una política imperialista sense precedents per part de la Gran Bretanya.

L’opi com a moneda de canvi

Durant segles, la Xina havia gaudit d’una posició comercial privilegiada. Els productes xinesos, com el te, la seda i la porcellana, eren molt cobejats a Europa, mentre que els productes europeus no tenien el mateix atractiu per als xinesos. Això va generar un desequilibri en la balança comercial, amb una constant sortida de plata des del Regne Unit cap a la Xina.

Per revertir aquesta situació, els comerciants britànics van trobar una “solució” que resultaria nefasta: el tràfic il·legal d’opi. Produïda a l’Índia britànica, aquesta droga es va introduir massivament a la Xina, creant una addicció generalitzada i causant greus problemes socials i econòmics. La plata, que abans entrava al país, ara en sortia per pagar l’opi.

La reacció xinesa i l’esclat del conflicte

El govern imperial xinès, conscient de la devastació que l’opi estava causant, va intentar posar fi a aquest tràfic il·legal. L’emperador Daoguang va nomenar Lin Zexu com a comissari imperial per erradicar el comerç d’opi a Canton (Guangzhou), el principal port on es realitzaven aquestes transaccions.

La decisió de Lin Zexu de confiscar i destruir grans quantitats d’opi britànic, valorades en milions de lliures, va ser la gota que va fer vessar el got per a la Gran Bretanya. A això es va sumar un incident on mariners britànics borratxos van assassinar un civil xinès, i el cònsol britànic, Charles Elliot, es va negar a lliurar els culpables a les autoritats xineses.

El 5 de setembre de 1839, després d’una sèrie d’escaramusses i tensions creixents, la Gran Bretanya va declarar oficialment la guerra a la Xina. La superioritat tecnològica militar britànica, amb vaixells de vapor i armament avançat, es va fer evident des del principi.

Les conseqüències d’una guerra desigual

La Primera Guerra de l’Opi va durar fins al 1842, culminant amb la derrota de la Xina i la signatura del Tractat de Nanjing. Aquest tractat, altament desigual, va obrir diversos ports xinesos al comerç britànic, va cedir Hong Kong al Regne Unit i va obligar la Xina a pagar una elevada indemnització.

Aquesta guerra no només va significar una humiliació per a la Xina, sinó que també va obrir la porta a l’expansió d’altres potències occidentals al país, començant l’anomenat «segle de la humiliació». L’efemèride d’avui ens recorda com els interessos econòmics i el poder imperialista poden desencadenar conflictes amb conseqüències duradores en la història de les nacions.