El 4 de setembre de 1870 és una data gravada amb foc a la història de França. Aquell dia, enmig del caos de la Guerra francoprussiana, l’Imperi de Napoleó III va caure, donant pas a la proclamació de la Tercera República Francesa. Un esdeveniment que marcaria l’inici d’una de les etapes més llargues i definidores de la França contemporània.

El teló de fons: la caiguda d’un imperi

La notícia de la desfeta francesa a la Batalla de Sedan, on l’emperador Napoleó III va ser capturat per les forces prussianes, va arribar a París com una galleda d’aigua freda. La indignació popular i el descontentament amb el règim imperial, ja malparat des de feia temps, van esclatar. El poble de París, desil·lusionat i cansat de l’autoritarisme, va exigir un canvi radical.

La proclamació de la República

Aprofitant el sentiment generalitzat, un grup de diputats republicans, amb figures destacades com Léon Gambetta i Jules Favre, van liderar la insurrecció. Davant d’una multitud enfervorida a l’Hôtel de Ville de París, el cor de la ciutat, es va proclamar oficialment la fi del Segon Imperi i el naixement de la Tercera República. Aquesta no era una simple transició de govern; era la quarta Revolució Francesa, després de les de 1789, 1830 i 1848, que reafirmava l’ideal republicà.

La proclamació, feta «en nom de la llei i de la salvació pública», va ser rebuda amb gran entusiasme, malgrat la difícil situació militar del país, amb les tropes prussianes avançant sense fre. Es va formar immediatament un Govern de Defensa Nacional provisional, amb l’objectiu de continuar la guerra i defensar la pàtria.

Un llegat durador

La Tercera República, que inicialment va néixer com un govern provisional, va acabar consolidant-se i es va mantenir durant setanta anys, fins al 1940. Aquest període va ser fonamental per a la modernització de França i per a la consolidació dels seus valors democràtics i republicans. Entre els seus èxits més destacats hi trobem:

• L’establiment d’una educació laica, gratuïta i obligatòria per a tots els infants, un pilar fonamental per a la igualtat d’oportunitats.
• L’expansió de les llibertats civils, incloent-hi la llibertat de premsa i el dret a la sindicació.
• La separació formal de l’Església i l’Estat l’any 1905, un pas decisiu cap a una societat més secular.
• Un període de creixement econòmic i floriment cultural, que va veure néixer moviments artístics com l’Impressionisme i va situar França com una potència mundial.

Tot i que va enfrontar desafiaments importants, com l’afer Dreyfus, que va posar a prova els seus principis de justícia i igualtat, la Tercera República va demostrar una resiliència notable.

El 4 de setembre de 1870 no és només una data per recordar la caiguda d’un emperador, sinó per celebrar el naixement d’una República que, malgrat un inici convulsiu, va aconseguir forjar una nació més justa, lliure i moderna. És un recordatori poderós de com, fins i tot en els moments més foscos, el desig de llibertat pot obrir camí a un futur millor.