El 3 de setembre de 1412, la ciutat de Saragossa va ser l’escenari d’un esdeveniment transcendental per a la Corona d’Aragó: l’arribada de Ferran I de Trastàmara com a nou rei i el seu jurament solemne davant les Corts. Aquest fet va posar fi a un interregne de dos anys, marcat per la incertesa i les tensions successòries després de la mort de Martí l’Humà sense descendència.

El Compromís de Casp: La solució a la crisi successòria.

Per entendre la importància d’aquesta data, cal retrocedir uns mesos en el temps. La mort de Martí I l’Humà el 1410 va obrir una greu crisi dinàstica a la Corona d’Aragó. Diversos candidats es disputaven el tron, generant un període d’inestabilitat i conflictes. La solució a aquesta situació va arribar amb el Compromís de Casp, un acord històric que es va signar el 28 de juny de 1412.

Nou compromissaris, representants dels regnes d’Aragó, València i el Principat de Catalunya, es van reunir a Casp per elegir el nou monarca. Després de complexes deliberacions, la majoria va votar a favor de Ferran de Trastàmara, infant de Castella i nebot de Martí l’Humà. Aquesta decisió, encara que controvertida per alguns, va ser crucial per evitar una guerra civil i mantenir la unitat de la Corona d’Aragó.

L’arribada a Saragossa i el jurament reial

Amb la seva elecció confirmada, Ferran es va dirigir a Saragossa, la capital cerimonial de la monarquia, per complir amb la tradició i les lleis del regne. El 3 de setembre de 1412, en una cerimònia de gran solemnitat a la Seu de Saragossa, Ferran I va jurar els Furs, usos i costums i llibertats del país. Aquest jurament no era una simple formalitat; era l’acte que legitimava la seva posició i el comprometia a respectar els drets i privilegis dels diferents estaments i territoris de la Corona.

El jurament es va realitzar sobre la Creu i els Evangelis, sostinguts pel prelat de major dignitat del regne (en aquesta ocasió, l’arquebisbe de Saragossa no estava present, i el bisbe d’Osca va ocupar el seu lloc), i davant la mirada atenta del Justícia d’Aragó, la més alta magistratura del Regne. Immediatament després, els procuradors o representants dels quatre estaments parlamentaris (noblesa, clergat, ciutats i viles reials) van prestar jurament de fidelitat al nou rei.

El llegat de Ferran I

L’ascens de Ferran I de Trastàmara al tron d’Aragó va marcar l’inici d’una nova dinastia, que governaria la Corona d’Aragó durant segles. El seu regnat, tot i ser breu (va morir el 1416), va ser fonamental per estabilitzar la situació política i consolidar la pau després del període d’incertesa. La seva arribada a Saragossa i el seu jurament davant les Corts són un testimoni de la importància de les institucions i de la legitimitat jurídica en la història de la Corona d’Aragó.

Aquest episodi de la nostra història ens recorda com moments de crisi poden ser resolts a través del diàleg i l’acord, com va ser el cas del Compromís de Casp, obrint pas a noves etapes de consolidació i desenvolupament.