Avui fa 405 anys, el 2 de setembre de 1620, un vaixell amb un nom que ressona profundament en la història va salpar del port de Plymouth, Anglaterra. Parlem del Mayflower, i a bord hi viatjaven 102 passatgers, coneguts avui com els Peregrins Puritans, amb un somni fervent de llibertat religiosa i una nova vida a l’Amèrica del Nord.

Aquesta data, tot i que menys coneguda que l’arribada del vaixell al Nou Món, marca el veritable punt d’inici d’una de les migracions més icòniques i influents de la història. Per entendre la seva magnitud, cal retrocedir una mica en el temps.

Fugint de la persecució.

Els puritans eren un grup de protestants anglesos que buscaven «purificar» l’Església d’Anglaterra de tot allò que consideraven residus de la fe catòlica romana. Alguns d’ells, els “separatistes”, creien que la reforma de l’església no era possible des de dins i que la seva única opció era separar-se completament. Aquesta creença els va portar a la persecució i a la necessitat de trobar un lloc on poder practicar la seva fe lliurement.

Molts d’ells ja havien buscat refugi a Holanda, un país amb una major tolerància religiosa. No obstant això, amb el temps, van començar a témer per la pèrdua de la seva llengua i la seva cultura entre els seus fills, així com per les condicions de vida i la feina. Així doncs, van decidir emprendre un viatge encara més ambiciós: travessar l’Atlàntic per establir una colònia al «Nou Món», que consideraven una nova «Terra Promesa».

El Mayflower: Un viatge ple de dificultats.

Inicialment, el pla era utilitzar dos vaixells, el Mayflower i el Speedwell. No obstant això, el Speedwell va resultar ser poc apte per a la navegació i va haver de tornar a port dues vegades a causa de fuites. Finalment, tots els passatgers que van poder fer-ho es van amuntegar al Mayflower, un vaixell de càrrega que normalment transportava vi.

Així, el 2 de setembre de 1620, el Mayflower va abandonar Plymouth. El viatge va ser llarg i ardu. Amb 102 passatgers (entre homes, dones i nens) i una tripulació d’uns 30 homes, el vaixell anava sobrecarregat i les condicions a bord eren dures. L’Atlàntic Nord, en aquella època de l’any, era especialment perillós, amb fortes tempestes que van fer la travessia encara més traïdora. La vida a bord era humida, fosca i amb poques provisions fresques.

Després de 66 dies de navegació, el Mayflower va arribar a la costa del que avui és Massachusetts, molt més al nord de la seva destinació original a Virgínia, a causa de les tempestes i errors de navegació. Abans de desembarcar, els passatgers van redactar i signar el Mayflower Compact, un acord que establia un cos polític civil i un govern basat en el consentiment dels governats, considerat un precursor important de la democràcia americana.

Un llegat que perdura

L’arribada dels Peregrins va marcar l’inici de la Colònia de Plymouth, el primer assentament europeu permanent a Nova Anglaterra. Malauradament, el primer hivern va ser extremadament dur i molts dels colons van morir a causa de malalties i la manca de subministraments. La seva supervivència va dependre en gran manera de l’ajuda de les tribus natives americanes locals, especialment els Wampanoag, que els van ensenyar a cultivar la terra i a caçar.

La història del Mayflower i els seus Peregrins s’ha convertit en un element central de la narrativa fundacional dels Estats Units, simbolitzant la recerca de la llibat i la construcció d’una nova societat basada en principis de fe i govern autònom. Encara que la realitat històrica és més complexa i matisada que la llegenda, el viatge del Mayflower continua sent un recordatori poderós de la perseverança i la determinació humana davant l’adversitat.