Comença, temporada escolar amb la primera efemèride del curs. Avui, 1 de setembre de 1715, la història de França i d’Europa marca un punt i a part. Després de 72 anys de regnat, Lluís XIV, conegut com el «Rei Sol», va morir al Palau de Versalles a l’edat de 76 anys. Amb la seva partida, es tanca el capítol d’una de les monarquies més longeves i influents del continent, un període que va definir el concepte d’absolutisme i va deixar una empremta indeleble en la política, la cultura i l’art.

Lluís XIV va ascendir al tron el 1643, amb només cinc anys. Després d’una regència tumultuosa marcada per la Fronda, una sèrie de revoltes de la noblesa, el jove rei va aprendre una lliçó crucial: el poder reial havia de ser inqüestionable. Amb la frase (atribuïda) «L‘État c’est moi» (L’Estat soc jo), va encarnar la idea d’una monarquia de dret diví, centralitzant el poder com cap altre abans que ell.

El seu regnat va ser una època de contrastos. D’una banda, França va assolir un nivell de prestigi i influència inaudit a Europa, gràcies a una política exterior ambiciosa i un exèrcit potent. La construcció del fastuós Palau de Versalles va esdevenir el símbol d’aquest poder i magnificència, un escenari on la vida cortesana girava al voltant del monarca, controlant la noblesa i exhibint la grandesa de la corona.

Culturalment, el «Gran Segle» de Lluís XIV va ser un període de floriment artístic sense precedents. Va ser un mecenes de les arts, atraient la seva cort a figures com Molière, Racine, Lully o Le Brun, que van elevar l’estàndard de la literatura, la música i la pintura franceses, establint les bases del classicisme. Es van fundar acadèmies i es va impulsar el coneixement, la qual cosa va consolidar França com el centre cultural d’Europa.

No obstant això, aquests èxits van tenir un cost elevat. Les contínues guerres, inclosa la llarga guerra de Successió Espanyola, van buidar les arques de l’estat i van provocar un endeutament considerable. Les exigències fiscals van recaure sovint sobre les classes més baixes, generant malestar i fam en diverses ocasions.

La mort de Lluís XIV, després d’una agonia de diverses setmanes, obre un període d’incertesa. El seu besnet, Lluís XV, de només cinc anys, el succeeix al tron, sota la regència de Felip II, duc d’Orleans. La grandesa i les contradiccions del Rei Sol deixen un llegat complex que marcarà el rumb de França i les monarquies europees en els segles venidors. El seu regnat, el més llarg de la història europea, serà estudiat i debatut per sempre com l’epítom de l’absolutisme.