Avui, si tanquéssim els ulls i ens transportéssim en el temps, sentiríem el murmuri expectant d’una petita vila aragonesa: Casp. Un 28 de juny de 1412, aquesta localitat esdevenia l’epicentre d’una decisió transcendental per al futur de la Corona d’Aragó. No es tractava d’una batalla campal ni d’un edicte reial pomposament proclamat. La història es va escriure amb la pacient cal·ligrafia de sis notaris que, amb ploma i pergamí, van aixecar acta d’un acord unànime.
Imaginem la sala on nou compromissaris, homes de pes i representants dels diferents estaments de la Corona (Aragó, Catalunya i València), havien estat deliberant amb la responsabilitat a les espatlles. Després de mesos d’un interregne incert, fruit de la mort sense successor directe del rei Martí l’Humà, aquests nou savis havien arribat a una conclusió. El seu veredicte, fruit de la intel·ligència, la diplomàcia i, sens dubte, alguna tensió, era clar: Ferran d’Antequera seria el nou rei d’Aragó.
Aquesta elecció, coneguda com el Compromís de Casp, va ser un moment crucial en la nostra història. Va evitar una possible guerra civil successòria i va establir una nova dinastia, la dels Trastàmara, al capdavant de la Corona d’Aragó. Però avui, volem posar el focus en aquell acte gairebé silenciós, però carregat de significat: la redacció de l’acta notarial.
Sis notaris, amb la meticulositat pròpia del seu ofici, van plasmar en el pergamí la decisió unànime dels nou compromissaris. Les seves paraules, escrites amb tinta pacient, van donar forma legal i irrevocable a l’elecció de Ferran d’Antequera. Aquesta acta no era només un registre burocràtic; era la materialització d’un acord que canviaria el curs de la història. Era la prova tangible que, en un moment de crisi, la raó i el pacte podien prevaldre.
Potser avui, 613 anys després, ens costa imaginar la importància d’aquell acte notarial. En un món on la informació flueix a la velocitat de la llum i les decisions es prenen amb un clic, la imatge d’aquells notaris concentrats, amb la ploma entre els dits, pot semblar antiquada. Però no ho és. Aquell 28 de juny de 1412, la seva tasca silenciosa va segellar un destí reial i va demostrar el poder de la paraula escrita per construir el futur.



Deixa un comentari