Avui, si mirem enrere, el 12 de juny de 1985 pot semblar una data llunyana, un simple apunt en els llibres d’història. Però per a Espanya, aquell dia va marcar un abans i un després, un punt d’inflexió que va canviar per sempre el seu destí. Tal dia com avui de fa quaranta anys, va ser el dia en què, a la ciutat de Madrid, es va signar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), la llavor del que avui coneixem com a Unió Europea.

Imagineu per un moment l’Espanya d’aquells anys. Un país que tot just estava deixant enrere una llarga etapa de foscor, amb una democràcia encara jove i amb ganes de connectar amb el món. L’adhesió a la CEE no era només una qüestió econòmica; era un símbol potent de modernitat, de normalització, de voler formar part del projecte europeu i dels seus valors.

Aquella signatura va obrir les portes a un mercat comú, a oportunitats de creixement econòmic impensables fins llavors. Va significar l’arribada de fons europeus que van impulsar el desenvolupament de les nostres infraestructures, la modernització de l’agricultura i la indústria, i la consolidació d’un estat del benestar.

Però més enllà dels números i les polítiques, l’entrada a la CEE va tenir un impacte profund en la mentalitat dels espanyols. Ens va fer sentir part d’una comunitat més gran, amb reptes i objectius compartits. Va fomentar l’intercanvi cultural, la mobilitat de persones i idees, i va enriquir la nostra societat en tots els sentits.

Trenta-nou anys després, la Unió Europea ha evolucionat, ha afrontat crisis i ha celebrat èxits. Espanya ha estat un membre actiu i compromès, participant en la construcció d’un projecte que, malgrat els seus desafiaments, continua sent un far de cooperació i prosperitat al món.

El 12 de juny de 1985 no va ser només una signatura. Va ser la promesa d’un futur millor, una aposta per la integració i la modernitat. Una data per recordar i per valorar el camí que hem recorregut junts, com a part d’aquesta gran família europea.