Avui, 11 de juny, commemorem un moment clau, potser no tan recordat com altres, però de gran significat en la nostra història contemporània: la declaració de les Corts espanyoles de la inhabilitat de Ferran VII per regnar. Aquest acte, datat el 1823, enmig d’una convulsa Espanya que lluitava entre l’absolutisme i el liberalisme, va marcar un punt d’inflexió i va posar de manifest la tensió política de l’època.

Imaginem per un moment el context: el Trienni Liberal (1820-1823) estava en el seu moment àlgid, un període en què la Constitució de 1812, la «Pepa», intentava obrir camí a un règim més modern i amb drets. Ferran VII, un monarca que havia jurat aquesta mateixa Constitució sota pressió, no havia deixat mai de conspirar per restaurar el seu poder absolut. La seva actitud obstruccionista i les seves maniobres secretes eren un secret de domini públic.

Davant d’aquesta situació insostenible, les Corts, dipositàries de la sobirania nacional, van prendre una decisió audaç i sense precedents. Basant-se en la constatació de la incapacitat del monarca per governar d’acord amb la llei fonamental, van declarar la seva inhabilitat temporal. Aquesta mesura no implicava la deposició definitiva del rei, però sí la suspensió de les seves funcions reials.

Per omplir el buit de poder, es va constituir una Regència, formada per tres figures destacades del liberalisme del moment: Valdés, Siscar i Vigodet. Aquests homes van assumir la difícil tasca de governar en un moment d’extrema fragilitat, amb les amenaces internes dels absolutistes i l’ombra creixent d’una intervenció estrangera.

Aquesta decisió de les Corts, tot i la seva efímera durada (la imminent invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís per restaurar l’absolutisme va truncar aquest intent), va ser un acte de valentia política i una defensa aferrissada dels principis constitucionals. Va demostrar que, fins i tot en els moments més difícils, hi havia una voluntat de construir una Espanya diferent, basada en la sobirania del poble i la limitació del poder reial.

L’11 de juny de 1823 ens recorda un episodi on les Corts van plantar cara a l’absolutisme, un intent, malauradament frustrat, de consolidar un règim liberal a Espanya. Una data per reflexionar sobre la importància de la defensa de la democràcia i la lluita contra qualsevol forma de tirania.