Avui, 9 de juny, ressona en els annals de la història europea amb una efemèride de pes: la cloenda, a la Viena imperial, del congrés que portava el nom d’aquesta ciutat. El 1815, després de mesos d’intrigues, balls de saló i, sobretot, intensíssimes negociacions entre les potències vencedores de Napoleó Bonaparte, el mapa del continent va quedar redibuixat.

Imagineu-vos l’escena: les llums dels canelobres reflectint-se en els uniformes brodats i els vestits sumptuosos, el murmuri constant de diplomàtics i consellers, i la tensió palpable en l’aire. Després de la tempesta napoleònica que havia sacsejat els fonaments de l’Antic Règim, era hora de recollir els fragments i construir un nou ordre.

El Congrés de Viena, presidit amb mà de ferro pel canceller austríac Klemens von Metternich, no va ser un simple repartiment de territoris. Va ser un intent, amb èxit desigual, de restaurar l’equilibri de poder a Europa, d’assegurar una pau duradora (almenys per a unes quantes dècades) i de legitimar les monarquies que havien estat desplaçades per l’onada revolucionària francesa.

Es van prendre decisions crucials que modelarien el futur del continent: es va restaurar la monarquia borbònica a França, es van crear nous estats com el Regne Unit dels Països Baixos, es va reforçar Prússia i Àustria, i es va intentar sufocar les aspiracions nacionals que començaven a despertar-se arreu.

Però, com sovint passa en la història, les solucions d’avui esdevenen els problemes de demà. Les decisions preses a Viena, tot i que van aconseguir una relativa estabilitat durant un temps, també van sembrar les llavors de futurs conflictes i tensions nacionals que culminarien amb les unificacions italiana i alemanya i, finalment, amb la Primera Guerra Mundial.

Així doncs, avui recordem el 9 de juny de 1815 no només com la data en què es va tancar un congrés, sinó com el moment en què es va donar forma a una nova Europa, amb les seves llums i les seves ombres, un llegat que encara ressona en el nostre present. Una dansa de trons que, amb cada pas, marcava el destí de nacions senceres.