Avui, 4 de juny, ens transportem en el temps fins al 1985. A la tranquil·la localitat luxemburguesa de Schengen, a la riba del Mosel·la, es va forjar un pacte que canviaria per sempre la manera com concebem els viatges i la lliure circulació a Europa. Vint-i-set països van estampar la seva signatura en un document que, amb el temps, esdevindria sinònim d’un espai sense fronteres interiors: l’Acord de Schengen.

Imagineu per un moment la transcendència d’aquell acte. Després de segles de fronteres fortificades, de controls exhaustius i de la necessitat constant de mostrar passaports, un grup de nacions va decidir abaixar les barreres. No es tractava només de facilitar el turisme o els negocis; era un pas audaç cap a una Europa més unida, on els ciutadans poguessin travessar fronteres amb la mateixa naturalitat amb què passegen pel seu barri.

L’Acord de Schengen va començar amb una ambició modesta, però la seva empremta ha estat profunda. Avui, l’espai Schengen abasta la majoria dels països de la Unió Europea i alguns estats associats, cosa que permet a centenars de milions de persones viatjar, treballar i estudiar sense la necessitat de controls fronterers sistemàtics.

Aquesta efemèride ens convida a reflexionar sobre els beneficis d’aquesta integració. La facilitat de moviment ha impulsat l’economia, ha enriquit l’intercanvi cultural i ha reforçat el sentiment de ciutadania europea. Però també ens recorda la importància de preservar aquests assoliments i d’afrontar els reptes que inevitablement sorgeixen en un món globalitzat.

Avui, més que mai, en un context en què les fronteres tornen a erigir-se, la commemoració de la signatura de l’Acord de Schengen ens recorda la força de la cooperació i la visió d’una Europa sense murs. Un somni que, un 4 de juny de 1985, va començar a fer-se realitat a les tranquil·les ribes del Mosel·la.