Avui, 3 de juny, commemorem un d’aquells moments que van marcar l’esdevenir de la nostra estimada Menorca: l’any 1763, en virtut del Tractat de París, la corona britànica tornava a onejar sobre els nostres ports i fortaleses.

Després d’un període sota domini francès, que va començar amb la conquesta de l’illa el 1756, aquest tractat va significar un nou canvi de mans. La guerra dels Set Anys, un conflicte a escala global, va tenir a Menorca com un dels seus escenaris, i el seu desenllaç va portar a la restitució de l’illa a la Gran Bretanya.

Aquesta efemèride ens convida a reflexionar sobre la complexitat de la nostra història, marcada per constants canvis de poder i la influència de les grans potències europees. Menorca, per la seva posició estratègica al Mediterrani, sempre ha estat un objectiu desitjat, un punt clau en les rutes marítimes i els equilibris de poder de l’època.

El retorn dels britànics va portar amb si una nova etapa per a l’illa. Tot i que la presència britànica ja era coneguda, aquesta nova ocupació va tenir les seves pròpies particularitats i va deixar una empremta que encara avui podem percebre en la nostra cultura, la nostra arquitectura i fins i tot en alguns aspectes del nostre llenguatge.

Commemorar aquest 3 de juny de 1763 no és només recordar un fet històric, sinó també entendre millor el nostre present, fruit d’un passat ric i divers. Ens recorda que la història de Menorca és una història de cruïlla, de cultures que s’han trobat i s’han influït mútuament, configurant la identitat única que avui ens defineix.

Així doncs, avui fem una pausa per recordar aquest moment clau, per valorar la nostra història i per continuar construint el futur de la meravellosa illa veïna.