Avui, 2 de juny, commemorem un dia que va marcar un abans i un després en la història d’Itàlia: el referèndum de 1946. Després de dècades de monarquia, dues guerres mundials i el règim feixista, els italians van ser cridats a les urnes per decidir el futur del seu país. La pregunta era clara: monarquia o república?

La tensió era palpable. El rei Umbert II, que havia succeït el seu pare Víctor Manuel III, intentava salvar la corona en un context de profunda crisi i desconfiança. La Segona Guerra Mundial havia deixat el país devastat i la monarquia, associada al feixisme, havia perdut gran part del seu prestigi.

El resultat va ser un clam democràtic: amb un 54,3% dels vots, la república va guanyar. Un canvi radical que va simbolitzar la fi d’una era i l’inici d’una nova etapa per a Itàlia. Un moment històric que va posar fi a segles de monarquia i va obrir les portes a un futur democràtic.

El referèndum va ser el primer sufragi universal a Itàlia, on les dones van votar per primera vegada. El resultat va ser molt ajustat, amb una divisió geogràfica notable entre el nord, més republicà, i el sud, més monàrquic.

Però el camí no va ser fàcil. Les ferides de la guerra i la divisió política van generar tensions i polèmiques. El rei Umbert II va marxar a l’exili, i la nova república va haver de construir-se sobre els fonaments d’una societat traumatitzada.

Avui, setanta-vuit anys després, recordem aquest dia com un acte de valentia i esperança. Un dia en què els italians van decidir el seu propi destí i van triar la democràcia. Un dia que ens recorda que la voluntat del poble és la força més poderosa.

Per aquest motiu cada any el 2 de juny se celebra a Itàlia com el «Dia de la República».