Avui, 27 de maig, ens transportem a un París convuls de 1792. Un dia que, sense cap mena de dubte, va quedar gravat a la memòria col·lectiva per un esdeveniment tant macabre com innovador per a l’època: la primera utilització oficial de la guillotina.

Imagineu la Place de Grève, avui l’animada plaça de l’Ajuntament. Aquell dia, la tensió devia ser palpable. La Revolució Francesa bullia i la necessitat d’una forma d’execució que es considerava més «humana» i igualitària havia portat a la creació d’aquesta màquina sinistra.

El doctor Joseph-Ignace Guillotin, tot i que no va inventar la guillotina, sí que va ser un fervent defensor del seu ús. Ell argumentava que aquest mètode era més ràpid i menys dolorós que les decapitacions amb destral o altres formes d’execució comunes fins aleshores, que sovint eren brutals i prolongades.

El «privilegi» de ser el primer a experimentar la “besada freda” de la guillotina va recaure sobre Nicolas Pelletier, un lladre convicte. La multitud, curiosa i potser amb una barreja d’horror i fascinació, va presenciar com la fulla afilada queia amb una rapidesa esgarrifosa, separant el cap del cos en un instant.

Aquest dia va marcar l’inici d’una llarga i sagnant història per a la guillotina. Durant el Regnat del Terror, es va convertir en un símbol de la repressió i la violència revolucionària, segant la vida de milers de persones, des de la reialesa fins a ciutadans anònims sospitosos de ser enemics de la República.

Més enllà del seu ús durant la Revolució, la guillotina va continuar sent el mètode d’execució capital a França durant gairebé dos segles. La seva última utilització va tenir lloc el 1977.

Avui, quan recordem aquell 27 de maig de 1792, no només commemorem la primera aparició d’una màquina que va segar tantes vides. La pena de mort ja hauria de ser una cosa del passat.