Avui, el calendari ens porta a una data marcada per la injustícia i la valentia: el 26 de maig de 1831. Fa gairebé dos segles, a Granada, una dona jove i coratjosa, Mariana Pineda, va ser executada amb garrot vil. Tenia només 26 anys.

La seva «culpa»? Defensar amb fermesa els ideals de llibertat en una època d’opressió i absolutisme. Mariana es va convertir en un símbol de la lluita contra la tirania, una heroïna liberal que va preferir la mort a trair les seves conviccions i els seus companys.

El 1831 Ramon Pedrosa i Andrade, comissionat per a les causes de conspiració contra la Seguretat de l’Estat, en un registre de casa seva requisa una bandera feta en tafetà morat, en la qual havia cosit un triangle verd, els dos colors del concepte d’Orient maçònic i en la qual s’havia brodat en fil vermell el lema liberal «Igualtat, llibertat i llei». Encara que erròniament se li va atribuir com a bandera nacional segons la seva pròpia llegenda, el seu significat polític va ser el mateix. Fou arrestada, acusada de conspiració o insurrecta, i immediatament empresonada.

La història de Mariana Pineda és un recordatori potent del preu de la llibertat i de la importància de mantenir-se fidel als mateixos principis, fins i tot davant la més crua adversitat. El seu silenci forçat pel garrot va ressonar amb força, inspirant generacions posteriors en la defensa dels drets i les llibertats que avui gaudim.

En aquest dia, més enllà de la commemoració, hauríem de reflexionar sobre el llegat de dones com Mariana Pineda, que amb la seva valentia van sembrar les llavors d’un futur més just. El seu eco, com el d’un clavell vermell que va desafiar la foscor, encara ressona en la nostra memòria col·lectiva.