Avui commemorem un dia que va marcar un abans i un després a la història contemporània: el 21 de maig de 1968. En aquesta data, fa ja més de mig segle, França va viure una jornada de proporcions gegantines. Deu milions de ciutadans van respondre a la crida de vaga, paralitzant el país i donant una força inusitada a les protestes que feia setmanes que covaven.

Els carrers de París i d’altres ciutats franceses es van convertir en un escenari de tensió i efervescència. Estudiants i policies es van enfrontar en batalles campals, símbol d’un malestar profund que anava molt més enllà de les reivindicacions universitàries inicials. El Maig del 68 va ser la manifestació d’una generació que qüestionava l’autoritat, les convencions socials i un sistema que sentien anquilosat.

Aquesta vaga massiva no va ser un fet aïllat, sinó la culminació d’un moviment que havia començat amb les protestes estudiantils a Nanterre i que ràpidament s’havia estès a la Sorbona i a tot el país. Les barricades, els debats apassionats i la solidaritat obrera van pintar un quadre d’una societat en plena ebullició.

El que va passar aquell 21 de maig i durant les setmanes posteriors va tenir un impacte profund en la societat francesa i va ressonar arreu del món. Encara avui, el Maig del 68 es recorda com un moment clau en la lluita per la llibertat, la igualtat i el canvi social. Un recordatori poderós de la força del carrer quan un poble decideix fer sentir la seva veu.