Avui commemorem un aniversari que va marcar un punt d’inflexió en la història del segle XX: el 16 de maig de 1966. Aquesta data assenyala l’inici formal de la Gran Revolució Cultural Proletària, un moviment sociopolític de masses impulsat per Mao Zedong, el carismàtic líder del Partit Comunista de la Xina (PCCh).

Amb la publicació del «16 de maig Notificació», un document redactat sota la supervisió de Mao, es donava llum verda a una campanya que oficialment buscava «purificar» el Partit i la societat xinesa d’elements burgesos i revisionistes. Sota la consigna de «rebel·lió contra els reaccionaris està justificada», la Revolució Cultural va desfermar una onada d’activisme estudiantil, la formació de les famoses «Guàrdies Roges», i una crítica ferotge contra figures considerades «enemics de la revolució».

Però la realitat va ser molt més complexa i sovint tràgica. El moviment ràpidament va degenerar en lluites de poder internes dins del Partit, persecucions, denúncies públiques, destrucció del patrimoni cultural i un caos generalitzat que va afectar profundament totes les capes de la societat xinesa. Intel·lectuals, artistes, professors i fins i tot alts càrrecs del Partit van ser humiliats, empresonats o fins i tot assassinats.

La Revolució Cultural, que oficialment va durar fins a la mort de Mao el 1976, va deixar una empremta profunda en la memòria col·lectiva xinesa. Les cicatrius d’aquella dècada de turbulència encara són visibles avui dia, i la seva interpretació continua sent un tema delicat i complex dins de la Xina contemporània.

Commemorar aquest 16 de maig de 1966 no és només recordar un fet històric, sinó també reflexionar sobre les conseqüències de la ideologia radical, el culte a la personalitat i la fragilitat de les institucions davant la mobilització de masses sense un marc de drets i llibertats consolidat. Ens convida a valorar la importància del diàleg, el respecte a la diversitat d’opinions i la defensa dels valors democràtics com a antídot contra l’extremisme i la violència.

Avui, més de mig segle després, la Gran Revolució Cultural Proletària continua sent un recordatori poderós de la importància de la vigilància i la defensa dels principis fonamentals de la dignitat humana i la justícia.