Avui, 13 de maig, ressona en la història amb la força d’un crit alliberador. Tal dia com avui, l’any 1830, l’Equador va fer un pas decisiu en la seva trajectòria com a nació sobirana, separant-se definitivament de la Gran Colòmbia. Aquest acte de valentia i determinació va marcar un punt d’inflexió, consolidant la identitat pròpia d’un territori ric en cultura i amb una geografia imponent.

La Gran Colòmbia, el somni bolivarià d’una gran nació sud-americana unida, havia estat una força poderosa durant una dècada. No obstant això, les tensions internes, les diferències regionals i la complexitat de governar un territori tan vast van fer que el projecte trontollés. En aquest context, la decisió de l’Equador, liderada per figures com Juan José Flores, va respondre a la voluntat d’autogovern i a la necessitat de construir un futur propi.

Aquesta separació no va ser un camí senzill. Va estar carregada de desafiaments i va requerir una gran dosi de coratge per part dels seus habitants. Però la ferma convicció de forjar un destí independent va prevaler.

Avui, recordem amb respecte i admiració aquell 13 de maig de 1830. Commemorem la valentia dels qui van alçar la veu per la llibertat i van posar els fonaments de l’Equador que coneixem avui: una nació amb una identitat forta i una cultura vibrant . Aquesta data ens convida a reflexionar sobre la importància de la sobirania i el dret dels pobles a autodeterminar-se.