Avui commemorem un dia clau en la història de la Segona República Espanyola: el 12 de maig de 1936, les Corts van ratificar l’elecció de Manuel Azaña com a president de la República. Aquest nomenament, que es produïa en un context polític i social cada cop més convuls, marcava un intent desesperat per reconduir el rumb d’un país abocat a la polarització.

Azaña, intel·lectual brillant i figura destacada del republicanisme d’esquerres, ja havia estat president del Govern en la primera etapa de la República. La seva elecció a la presidència de l’Estat es va produir després de la destitució de Niceto Alcalá-Zamora, un moviment controvertit impulsat per la majoria del Front Popular sorgida de les urnes al febrer d’aquell any.

L’arribada d’Azaña a la màxima magistratura de la República va generar esperances en un sector de la societat que veia en ell un home capaç de dialogar i de mantenir l’esperit reformista dels primers anys del règim. No obstant això, la realitat era tossuda. Les tensions entre les diferents forces polítiques s’aguditzaven, la violència al carrer augmentava i els intents de cop d’estat militar es feien cada cop més evidents.

La figura d’Azaña en aquest període és complexa i objecte de debat historiogràfic. Alguns el veuen com un estadista lúcid i un defensor de la legalitat republicana fins a l’últim moment. D’altres, en canvi, critiquen la seva suposada incapacitat per frenar la deriva autoritària d’alguns sectors del Front Popular i per evitar el desenllaç tràgic de la Guerra Civil.

Sigui com sigui, el 12 de maig de 1936 ens recorda un moment crucial en la història d’Espanya. Un moment carregat d’incertesa i d’esperança, on la figura de Manuel Azaña esdevenia el símbol d’un projecte republicà cada cop més amenaçat per les forces reaccionàries. Una efemèride que ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la democràcia i la importància del diàleg i el respecte per la legalitat en temps de crisi.