Avui commemorem un moment crucial en la història del nostre continent: el 6 de maig de 1950, Robert Schuman, llavors ministre d’Afers Exteriors francès, va pronunciar una declaració que marcaria un abans i un després en les relacions entre els països europeus. Aquesta declaració, coneguda des de llavors com la Declaració Schuman, no va ser només un discurs, sinó la llavor d’un projecte que amb el temps esdevindria la Unió Europea tal com la coneixem avui.

En un context postbèl·lic marcat per la desconfiança i les ferides obertes de la Segona Guerra Mundial, Schuman va proposar una idea audaç i innovadora: la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer. Aquesta iniciativa, que inicialment involucrava França i Alemanya, convidava altres nacions europees a posar en comú la producció d’aquests dos recursos estratègics, fonamentals per a la indústria armamentística.

La lògica darrere d’aquesta proposta era senzilla, però profunda: en fer que la guerra entre els seus membres fos materialment impossible, s’establien les bases per a una pau duradora i una prosperitat compartida. En lloc de veure’s com a rivals eterns, els països europeus començaven a construir un futur junts, basat en la cooperació i la interdependència econòmica.

La Declaració Schuman va ser rebuda amb entusiasme per molts líders europeus que compartien la visió d’un continent unit i en pau. Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg van respondre positivament a la crida, i el 1951 es va signar el Tractat de París, que donava llum verda a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

Aquest va ser només el primer pas d’un llarg i complex procés d’integració que, dècada rere dècada, va anar ampliant-se i aprofundint-se, fins a convertir-se en la Unió Europea que avui coneixem. Des de la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals fins a la cooperació en àrees com la justícia, la seguretat i la política exterior, la UE ha transformat el continent europeu, aportant estabilitat, prosperitat i un marc de valors compartits.

Commemorar el 6 de maig de 1950 és recordar la valentia i la visió de Robert Schuman i dels seus contemporanis. És recordar que la pau i la unitat no són un accident, sinó el resultat d’un esforç constant i d’una voluntat política ferma. En un món ple de desafiaments, la Declaració Schuman continua sent una font d’inspiració i un recordatori de la importància de la cooperació i la solidaritat entre nacions.

Avui, més que mai, el llegat de Schuman ens convida a reflexionar sobre el valor de la unitat europea i la necessitat de continuar construint un futur comú basat en el respecte, la democràcia i la prosperitat per a tots els seus ciutadans.