Avui commemorem una data que, tot i passar relativament desapercebuda per a molts, marca un punt d’inflexió en la història política d’Espanya: el 29 d’abril de 1923. Aquest dia, sota la monarquia d’Alfons XIII, es van celebrar les últimes eleccions de diputats a Corts convocades durant el període de la Restauració borbònica.

Aquestes eleccions van tenir lloc en un context polític i social cada cop més convuls. El sistema de la Restauració, basat en l’alternança pacífica de poder entre el Partit Conservador i el Partit Liberal (el famós “torn”), mostrava signes evidents d’esgotament. La crisi social, marcada per les tensions laborals i el descontentament popular, la Guerra del Marroc i la creixent polarització política, feien trontollar els pilars d’un sistema que havia pretès garantir l’estabilitat.

El “torn” de partits, ideat per Cánovas del Castillo, havia aconseguit mantenir una certa aparença d’ordre durant dècades, però la realitat era que sovint es basava en el caciquisme i el frau electoral. Les eleccions del 29 d’abril de 1923 no van ser una excepció. Tot i que van donar una nova majoria al Partit Liberal, liderat per Manuel García Prieto, la seva legitimitat era qüestionada per la manca de transparència i la manipulació dels resultats.

Aquestes eleccions van ser, doncs, el cant del cigne d’un sistema polític que ja no responia a les necessitats ni a les aspiracions de la societat espanyola del moment. La creixent desconfiança en les institucions, la incapacitat dels governs per afrontar els problemes del país i la pressió d’un exèrcit cada cop més influent van crear el caldo de cultiu perfecte per al cop d’estat que es produiria pocs mesos després.

El 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar, posant fi a la etapa constitucional de la Restauració i obrint un nou i turbulent capítol en la història d’Espanya.

La commemoració del 29 d’abril de 1923 ens convida a reflexionar sobre la fragilitat dels sistemes democràtics i la importància de la participació ciutadana i la transparència en els processos electorals. Aquelles últimes eleccions de la Restauració van ser un símptoma d’una crisi profunda que va desembocar en un règim autoritari. Recordar-ho és essencial per valorar i defensar els principis democràtics avui.