El 28 d’abril de 1977 marca una data clau en la història recent d’Espanya i, especialment, en la lluita pels drets dels treballadors i les treballadores. Aquell dia, el Govern va legalitzar els sindicats Unió General de Treballadors (UGT), Unió Sindical Obrera (USO) i Comissions Obreres (CCOO), posant fi a dècades de clandestinitat i repressió sota la dictadura franquista.

Aquesta legalització no va ser un acte espontani, sinó el fruit d’una llarga i tenaç batalla per part de milers de persones que, malgrat la persecució i els riscos, van mantenir viva la flama del sindicalisme lliure i democràtic. Durant els anys foscos del franquisme, aquestes organitzacions van operar en la clandestinitat, organitzant als treballadors, defensant els seus interessos i reivindicant millores laborals i democràtiques.

La legalització del 28 d’abril de 1977 va suposar un punt d’inflexió fonamental en el procés de Transició democràtica. Va obrir la porta a la normalització de les relacions laborals, a la negociació col·lectiva i a la participació dels treballadors en la vida econòmica i social del país.

Per què va ser tan important aquesta legalització?

• Reconeixement dels drets fonamentals: Va significar el reconeixement del dret de sindicació, un dret bàsic en qualsevol societat democràtica que permet als treballadors unir-se per defensar els seus interessos col·lectius.
• Enfortiment de la democràcia: La presència de sindicats forts i independents és un pilar essencial per a la consolidació d’un sistema democràtic, ja que actuen com a contrapoder i garanteixen la representació dels treballadors.
• Impuls a la negociació col·lectiva: La legalització va permetre que els sindicats poguessin negociar convenis col·lectius de manera oberta i legal, millorant les condicions de treball i els salaris de milions de persones.
• Participació social: Va obrir vies de participació dels treballadors en la presa de decisions que afectaven les seves vides i el futur del país.

Avui, 48 anys després d’aquell dia històric, els sindicats UGT, USO i CCOO continuen sent actors clau en la defensa dels drets laborals i en la construcció d’una societat més justa i equitativa.