Avui, 25 d’abril, commemorem una data clau en la història contemporània: el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal. Un moviment pacífic i sorprenent que va posar fi a dècades de dictadura i va obrir les portes a la democràcia.

Era un matí qualsevol a Lisboa quan, a través de la ràdio, es van sentir les notes de la cançó “Grândola, Vila Morena” de Zeca Afonso. Aquesta era la contrasenya acordada pel Moviment de les Forces Armades (MFA) per iniciar un cop d’estat militar. Però aquest no seria un cop d’estat com els altres.

Els militars rebels, amb el suport tàcit de la població, van prendre punts estratègics del país sense vessar sang. La gent, en senyal de suport i esperança, va començar a oferir clavells als soldats, que els van col·locar als canons dels seus fusells. D’aquí el nom poètic i significatiu de la “Revolució dels Clavells”.

Aquesta revolució va suposar la fi de la dictadura salazarista, un règim autoritari que havia durat més de quaranta anys, aïllant Portugal de la resta d’Europa i mantenint guerres colonials a Àfrica. El 25 d’abril va marcar l’inici d’un període de profunds canvis polítics, socials i econòmics per al país lusità.

La caiguda del règim va portar a la descolonització, amb la independència de les antigues colònies portugueses com Angola, Moçambic, Cap Verd i Guinea Bissau. També es van establir les bases per a una nova Constitució, aprovada el 1976, que garantia les llibertats fonamentals i instaurava un sistema democràtic.

La Revolució dels Clavells és un exemple inspirador de com un moviment amb el suport del poble i sense violència pot aconseguir canvis profunds i duradors. És un recordatori del poder de la unitat i de la importància de lluitar per la llibertat i la democràcia.

Avui, més de cinquanta anys després, Portugal celebra la seva “festa da liberdade”. És un dia per recordar el coratge dels qui van fer possible aquest canvi i per reflexionar sobre el valor de la democràcia que avui gaudeixen. Els clavells vermells, símbol d’aquella revolució pacífica, continuen florint en la memòria col·lectiva com a testimoni d’un moment històric on l’esperança va vèncer l’opressió.

Visca el 25 d’abril! Visca la llibertat!