El 24 d’abril de 1972 marca una data important en la història de la televisió a Espanya. Aquell dilluns, Televisió Espanyola (TVE) va emetre per primera vegada un programa que es convertiria en un autèntic fenomen social i que perduraria durant dècades en la memòria col·lectiva: Un, dos, tres… responda otra vez.

Creat per l’innovador Chicho Ibánez Serrador i amb la inconfusible presentació del carismàtic Kiko Ledgard, l’Un, dos, tres va revolucionar el concepte de concurs televisiu. Lluny de la solemnitat i la serietat d’altres formats, aquest programa va irrompre a les llars espanyoles amb una proposta fresca, dinàmica i plena d’humor.

La seva estructura, aparentment senzilla, amagava una complexitat que el feia addictiu. El concepte creat pel realitzador és un programa que fusiona:

• La cultura, representada en la primera part del programa, preguntes i respostes.
• Les activitats físiques, present en la segona part del programa, l’eliminatòria.
• La sort, intuïció, habilitat social, i una mica de psicologia; decisives en la tercera part del programa, la subhasta.

Destaca la figura icònica de la Carabassa Ruperta com a símbol del premi «enverinat», i un equip de secretàries que no només aportaven bellesa sinó que també participaven activament en el desenvolupament del concurs.

Però el Un, dos, tres era molt més que preguntes i respostes. Era un espectacle televisiu complet. Els ballets, les actuacions musicals i, sobretot, l’humor desbordant dels seus personatges secundaris, com el genial Bigote Arrocet o Arévalo, van convertir cada programa en una cita ineludible per a milions d’espectadors.

L’èxit del Un, dos, tres va ser immediat i aclaparador. Durant les seves diferents etapes, amb diversos presentadors que van mantenir l’essència del format (Mayra Gómez Kemp, Jordi Estadella, Josep Maria Bachs i Miriam Díaz-Aroca i en la darrera etapa Luis Roderas), el concurs va aconseguir índexs d’audiència estratosfèrics i va marcar una generació. Les frases mítiques, els personatges entranyables i l’emoció dels premis i els errors van quedar gravats a la cultura popular espanyola.

L’estrena del Un, dos, tres… responda otra vez el 24 d’abril de 1977 no va ser només el naixement d’un concurs televisiu. Va ser l’inici d’un fenomen que va canviar la manera d’entendre l’entreteniment a la pantalla petita i que, encara avui, es recorda amb nostàlgia i afecte.

El concurs Un, dos, tres va ser el primer format creat a Espanya que es va exportar massivament a l’estranger. Durant una època, el programa va ser el més vist a Europa en algun dels sis formats existents, inclòs l’espanyol. Les emissions van arribar a Portugal, Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya, Àustria, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg i Dinamarca.

Aquí teniu el programa més antic que s’ha conservat complet. Evidentment, es va emetre en blanc i negre