El 16 d’abril de 1972, la història de l’exploració espacial va tornar a escriure un nou capítol amb el llançament de l’Apollo 16 des de Cap Canaveral, Florida. Aquesta missió, la cinquena amb tripulació a la Lluna, va portar tres valents astronautes a explorar les muntanyes Descartes, una regió desconeguda fins aleshores.

Una tripulació d’herois

L’Apollo 16 va estar tripulat pel comandant John Young, el pilot del mòdul lunar Charles Duke i el pilot del mòdul de comandament Thomas Mattingly. Aquests tres homes van dur a terme una missió que va durar onze dies, 1 hora i 51 minuts, plena d’aventures i descobriments.

Explorant les muntanyes Descartes

L’objectiu principal de l’Apollo 16 era explorar les muntanyes Descartes, una regió muntanyosa de la Lluna. Young i Duke van passar més de 71 hores a la superfície lunar, durant les quals van realitzar tres passeigs espacials i van recollir més de 95 kg de roques i mostres de sòl.

Un vehicle lunar per a l’aventura

Una de les grans novetats de l’Apollo 16 va ser l’ús del Vehicle d’Exploració Lunar (LRV), un vehicle elèctric que va permetre als astronautes desplaçar-se per la superfície lunar amb més facilitat. Young i Duke van conduir el LRV durant més de 26 km, explorant els voltants de la zona d’aterratge i recollint mostres de diferents formacions geològiques.

Un èxit científic i tecnològic

L’Apollo 16 va ser un èxit científic i tecnològic. Les mostres recollides van proporcionar informació valuosa sobre la història geològica de la Lluna, i els experiments realitzats van ajudar a millorar la nostra comprensió de l’entorn lunar. A més, la missió va demostrar la capacitat de la tecnologia nord-americana per a l’exploració espacial tripulada.