El 7 d’abril de 1823, un exèrcit de més de 100.000 soldats francesos, coneguts com els Cent Mil Fills de Sant Lluís, varen travessar la frontera dels Pirineus i van envair Espanya. Aquesta intervenció militar, autoritzada per la Santa Aliança, tenia com a objectiu principal restaurar l’absolutisme de Ferran VII i posar fi al Trienni Liberal, un període de tres anys en què Espanya havia experimentat un règim constitucional.

Context històric

Després de la Guerra del Francès (1808-1814), Ferran VII va retornar al tron espanyol i va abolir la Constitució de Cadis de 1812, restablint l’Antic Règim. No obstant això, el 1820, el pronunciament militar de Rafael del Riego va obligar el rei a jurar la Constitució i a iniciar el Trienni Liberal. Aquest període es va caracteritzar per les reformes liberals, la llibertat de premsa i la divisió de poders.

La intervenció francesa

Les potències absolutistes europees, preocupades per l’expansió de les idees liberals, van decidir intervenir a Espanya per restaurar l’autoritat de Ferran VII. L’exèrcit francès, sota el comandament del duc d’Angulema, va avançar ràpidament pel territori espanyol, trobant poca resistència. Les tropes liberals, dividides i mal preparades, no van poder fer front a l’exèrcit invasor.

Restauració de l’absolutisme

L’1 d’octubre de 1823, Ferran VII va restablir el seu poder absolut, abolint novament la Constitució i iniciant la Dècada Ominosa (1823-1833). Aquest període es va caracteritzar per la repressió política, la persecució dels liberals i la restauració dels privilegis de l’Església i la noblesa.

La intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va tenir conseqüències profundes per a Espanya. Va suposar la fi del Trienni Liberal i la restauració de l’absolutisme, retardant el procés de modernització del país. A més, va generar un clima de por i persecució, provocant l’exili de milers de liberals.