El 31 de març de 1889, París va presenciar la inauguració d’una estructura que canviaria per sempre l’horitzó de la ciutat: la Torre Eiffel. Concebuda com a arc d’entrada a l’Exposició Universal de 1889, aquesta meravella arquitectònica, dissenyada per Gustave Eiffel, havia de ser una estructura temporal, però el seu impacte va ser tan gran que es va convertir en el símbol indiscutible de París i de França.

Un repte arquitectònic

La construcció de la Torre Eiffel va ser un autèntic repte tècnic per a l’època. Amb una alçada de 324 metres, va ser l’estructura més alta del món durant quaranta-un anys. La seva estructura de ferro forjat, composta per 18.038 peces unides per 2,5 milions de reblons, va ser una fita en la història de l’enginyeria.

Una obra controvertida

La Torre Eiffel no va estar exempta de controvèrsia. Molts artistes i intel·lectuals de l’època la van criticar per considerar-la una estructura antiestètica que desfigurava el paisatge de París. Fins i tot es va arribar a formar un comitè per demanar la seva demolició.

Un èxit aclaparador

Malgrat les crítiques, la Torre Eiffel va ser un èxit aclaparador des del primer dia. Durant l’Exposició Universal de 1889, més de dos milions de persones la van visitar. Amb el temps, es va convertir en una atracció turística imprescindible i en un símbol de la innovació i el progrés.

Més que un monument

La Torre Eiffel no és només un monument. També ha servit com a antena de comunicacions, laboratori científic i escenari d’esdeveniments històrics. Durant la Primera Guerra Mundial, va ser utilitzada per interceptar comunicacions enemigues, i durant la Segona Guerra Mundial, va ser tancada al públic i feta servir com a torre de vigilància.

Avui, 136 anys després de la seva inauguració, la Torre Eiffel continua sent un dels monuments més visitats del món, amb milions de persones que pugen als seus tres nivells cada any per gaudir de les vistes panoràmiques de París. La Dama de Ferro, com se la coneix afectuosament, és un testimoni de l’enginy humà i un símbol perdurable de la bellesa i la grandesa de París.