El 28 de març de 1871, la ciutat de París va ser testimoni d’un esdeveniment revolucionari que marcaria la història: la proclamació de la Comuna de París. Aquest govern popular, sorgit enmig del caos de la guerra francoprussiana, va representar un intent radical de crear una societat més justa i igualitària.

Un context de crisi

La Comuna va néixer en un moment de profunda crisi per a França. La derrota a la guerra contra Prússia i la caiguda de l’emperador Napoleó III havien deixat el país sumit en el caos. A París, la fam i la desesperació es barrejaven amb un fort sentiment de ràbia contra el govern provisional, considerat incapaç de defensar la ciutat.

Un govern del poble

En aquest context, la població parisenca es va revoltar i va prendre el control de la ciutat. La Comuna, formada per representants elegits pel poble, va instaurar un seguit de mesures revolucionàries:

• Democràcia directa: El poder residia en mans dels ciutadans, que participaven activament en la presa de decisions.
• Justícia social: Es van adoptar mesures per reduir les desigualtats, com ara la suspensió dels lloguers i la creació de menjadors populars.
• Separació Església-Estat: Es va declarar la laïcitat de l’Estat i es van expropiar els béns de l’Església.
• Educació pública i gratuïta: Es va apostar per una educació accessible per a tothom.

Una experiència efímera

Malauradament, la Comuna va tenir una vida molt curta. El govern francès, amb el suport de les tropes prussianes, va assetjar París i va sufocar la revolució en la sagnant “Setmana Sagnant” del maig de 1871.

Tot i la seva curta durada, la Comuna de París va deixar un llegat perdurable. Va demostrar que era possible un altre tipus de societat, basada en la democràcia, la justícia social i la igualtat. Les seves idees van inspirar moviments revolucionaris a tot el món i continuen sent una referència per a aquells que lluiten per un món millor.