El 18 de març de 1968, el Congrés dels Estats Units va prendre una decisió transcendental que ressonaria a tot el món i canviaria per sempre el panorama financer internacional: la derogació del suport d’or per al dòlar nord-americà. Aquesta decisió va marcar la fi del sistema de Bretton Woods, un acord monetari que havia definit les relacions financeres globals des del final de la Segona Guerra Mundial.

El sistema de Bretton Woods i el paper de l’or

Després de la devastació de la Segona Guerra Mundial, els líders mundials es van reunir a Bretton Woods, Nou Hampshire, per establir un nou ordre econòmic. L’acord resultant va fixar el dòlar nord-americà com la moneda de reserva global, amb un valor fix de 35 dòlars per unça d’or. Aquest sistema va proporcionar estabilitat i predictibilitat al comerç internacional, ja que els països podien canviar els seus dòlars per or a aquest tipus de canvi fix.

Les pressions sobre el dòlar

A mesura que avançaven els anys seixanta, els Estats Units van començar a experimentar dèficits comercials i pressions inflacionistes. La guerra del Vietnam i els programes de despesa social del govern van augmentar la despesa pública, mentre que la creixent competència internacional va erosionar l’excedent comercial nord-americà. Com a resultat, la quantitat de dòlars en circulació va superar les reserves d’or dels Estats Units, posant en dubte la capacitat del país per mantenir el tipus de canvi fix.

La derogació del suport d’or

El 18 de març de 1968, el Congrés dels Estats Units va respondre a aquesta crisi derogant el suport d’or per al dòlar. Aquesta decisió va permetre que el valor del dòlar fluctués lliurement en els mercats de divises, marcant la fi del sistema de Bretton Woods. La derogació del suport d’or va tenir profundes implicacions per a l’economia global. Va donar lloc a un període de volatilitat en els mercats de divises, ja que les monedes van començar a fluctuar lliurement en funció de l’oferta i la demanda. També va permetre als Estats Units perseguir polítiques monetàries més independents, ja que ja no estaven obligats a mantenir el tipus de canvi fix.

Llegat i reflexions

La derogació del suport d’or va ser un moment decisiu en la història financera mundial. Va marcar la fi d’una era de tipus de canvi fixos i l’inici d’un nou món de tipus de canvi flotants. Aquesta decisió va tenir un impacte profund en l’economia global i continua configurant les relacions financeres internacionals avui dia.