El 10 de març de 1885, una data que ressona amb força en la història de Catalunya, es va presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, un document que va marcar un abans i un després en la defensa dels interessos catalans. Aquest memorial, redactat per Valentí Almirall i altres destacats membres del Centre Català, va ser una veu unànime que denunciava la situació de greuge que patia Catalunya dins del context espanyol.

Un clam per la identitat i els drets

El Memorial de Greuges no era només una llista de queixes, sinó un manifest que defensava la identitat, la cultura i els drets de Catalunya. En un moment en què el centralisme espanyol amenaçava de diluir la personalitat catalana, aquest document va alçar la veu per reivindicar:

• La defensa de la llengua catalana: El memorial denunciava la marginació del català en l’àmbit públic i educatiu, exigint el seu reconeixement i ús oficial.
• La protecció del dret civil català: Davant l’amenaça d’unificació jurídica, es defensava la singularitat del dret català, arrelat a la tradició i la cultura del país.
• El proteccionisme econòmic: Es reclamava protecció per a la indústria catalana, amenaçada per les polítiques comercials centralistes.
• L’autonomia política: El memorial advocava per un sistema polític que reconegués la capacitat de Catalunya per autogovernar-se.

El Memorial de Greuges va ser un acte de valentia i determinació que va marcar l’inici d’un camí que, amb alts i baixos, ha portat fins a l’actualitat. Tot i que no va obtenir una resposta immediata ni positiva per part de la monarquia, el seu impacte va ser profund perquè:

• Va consolidar el catalanisme polític, unint diverses forces socials i ideològiques en la defensa de Catalunya.
• Va servir de precedent per a futures reivindicacions, com les Bases de Manresa de 1892, de caràcter més conservador.

El memorial és el resum més complet del que durant anys ha estat el catecisme catalanista. Es presenta el regionalisme com el moviment que ha de regenerar l’Estat espanyol, oferint una reorganització de l’estat monàrquic. A més tracta d’una forma reivindicativa la millorable situació de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX amb l’objectiu de justificar les seves aspiracions futures dins de la unitat d’Espanya, la qual no posa en dubte.